25/07/2019 – REDACCIÓ /
En les últimes setmanes la xarxa bull per dos suposats casos de suïcidi a Sant Cugat i diversos diaris sensacionalistes estan aprofitant la tirada que tenen aquestes informacions per fer bullir l’olla dels seus interessos mercantils encara més ràpid.
Fotografia de recurs de Pixabay
A TV Sant Cugat som conscients que el tema del suïcidi és delicat i que mereix ser tractat amb cura. Per respecte a la família del suïcida i per respecte a la intimitat de la víctima.
Per això, més enllà d’informar del què tothom pot llegir ja amb una cerca ràpida al Google o a les xarxes socials i alimentar més la morbositat potser el que convé més ara és recordar les falses creences que envolten el suïcidi i analitzar perquè no són veraces.
¿Quines són les realitats que fan falsos els mites sobre el suïcidi?
Tenint en compte que el suïcidi és la primera causa de mort prematura entre els joves de 25 i els 34 anys a Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ha difós els falsos mites que envolten el suïcidi i els ha confrontat amb la realitat.
Mite
Les persones que parlen sobre el suïcidi busquen cridar l’atenció, realment no volen cometre’l.
Realitat
Tenir i expressar en veu alta idees suïcides forma part del procés mental que precedeix a la planificació i que pot culminar en un intent o realització efectius. 8 de cada 10 persones que se suïciden ho fan saber abans a les persones que les envolten. Cal evitar banalitzar l’expressió d’aquests sentiments, parlar-ne amb deteniment i buscar l’ajuda de persones properes o professionals.
Mite
Les persones que se suïciden volen morir
Realitat
Les persones que pensen, planifiquen, intenten o arriben a suïcidar-se volen viure sense patiment. Un nombre significatiu de les persones que pateixen el suïcidi pateixen ansietat, depressió o un estat de desesperança aclaparadora. Per això, en matèria de prevenció és vital l’accés al suport emocional en el moment adequat i l’acompanyament afectiu de les persones i comunitat més properes. Aquestes poden ajudar tant en el seguiment posterior com en la lluita enfront l’estigma i visibilització del suïcidi.
Mite
El suïcidi passa de cop, sense avís previ.
Realitat
El suïcidi es pot prevenir i la majoria vénen precedits per senyals d’alerta, verbals o de comportament. És important conèixer aquests senyals i saber-los reconèixer.
Mite
El suïcidi és incurable. En el moment en què una persona intenta suïcidar-se, serà per sempre una “suïcida”.
Realitat
Tot i que les idees de suïcidi poden retornar, en cap cas són permanents. Una persona que hagi experimentat idees o temptatives pot tirar endavant i viure una vida llarga i plena. El suïcidi obeeix freqüentment a factors a curt i mitjà termini, sempre lligats a un context específic, malgrat que pugui haver-se ideat o planificat de manera sostinguda en el temps.
Mite
Parlar sobre el suïcidi pot incitar a fer-ho.
Realitat
Preguntar sobre el suïcidi no incita a una temptativa sinó que pot ajudar a la persona que se’l plantegi a expressar els sentiments. Durant anys ha pesat el silenci mediàtic, social i polític sota l’argument d’evitar un suposat efecte contagi. Especialistes apunten que no s’ha de silenciar, sinó tractar el tema amb rigor i com una qüestió de salut pública: explorar-ne les causes, defugir sensacionalismes, evitar estereotips que culpabilitzin les persones que hi intervenen, donar informació sobre els serveis d’atenció, orientació, acompanyament, etc.
A banda dels mites i realitats sobre el suïcidi, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya aporta més recursos sobre el tema en aquest enllaç.
