Empar Moliner, escriptora i periodista



“No ballaré mai el Paga-li Joan. Em moriria de vergonya!”

Per primera vegada, la valldoreixenca Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966) ha adaptat els seus contes al teatre amb l’espectacle ‘T’estimo si he begut’, que es pot veure fins al 23 de gener al Teatre Poliorama. L’obra està coproduïda per Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre, tres de les companyies més rellevants de Catalunya. Moliner viu des de fa 15 anys a Valldoreix, ben a prop de la muntanya i la natura, una ubicació que li permet fer un dels seus principals hobbys: córrer per la muntanya. Aquest, juntament amb els vins (és tota una experta en vins i caves) i els llibres, són algunes de les passions de Moliner. I també les flors! Ens confessa que li fascinen molt i afirma que “la gent que li agraden les flors em sembla molt civilitzada”.

L’escriptora i periodista Empar Moliner durant l’entrevista al General de Begudes a Valldoreix

Has escollit el celler de vins i caves General de Begudes (Valldoreix) per fer aquesta entrevista. Per què?

És un lloc que m’agrada, ja que els que hi treballen estimen el vi i per tant, m’agrada venir aquí a què em donin rollo i em parlin de vins. És un
lloc de trobada que m’agrada

Ets tota una experta en vins i caves!

Però mira, com amb els llibres, amb les flors… És a dir, tot el que t’agrada a la vida: quan més en saps, menys en saps. De jove llegia molt els llibres de detectius de ‘La cua de palla’ i vaig aprendre tot sobre el món dels còctels. Sabia com es feia un Gimlet abans de tenir edat legal per beure. I quan ja sabia suficient del món dels còctels, em vaig passar al vi. És un món que m’encanta. Vull escriure alguna cosa sobre la història del vi.

Has adaptat els teus contes a l’espectacle musical ‘T’estimo si he begut’ i ho has fet amb tres grans companyies catalanes…

Sí, brutal! Jo he estat una esclava d’ells. Em van dir: “quins contes vols que surtin?” i jo vaig escollir alguns, que després no van sortir… Ells pensen d’una altra manera, ja que el teatre és una altra cosa. El David Selvas, el director, em deia que volia un conte i si li podia adaptar, però al
final s’acabava escollint un altre. Hi ha molt d’humor, però també hi ha una mica de crítica i tristesa.

Moment de l’entrevista a Empar Moliner

Canviaries aleshores alguna cosa de l’espectacle?

Agafaria contes nous. Em passaria el dia adaptant coses amb ells. Vaig molt sovint a veure l’obra amb la meva filla i ens sabem els diàlegs i el to amb què ho fan els actors.

I algun dia et veurem damunt d’un escenari fent alguna escena de ‘T’estimo si he begut’?

No!

Però de jove vas fer teatre i cabaret, no?

Vivia en un poble i per allà va passar un grup de teatre, que es deia la Farinera. Era com una espècie de Cubana, que feien teatre al carrer. Me’n vaig anar amb ells, com me’n podia haver anat amb uns malabaristes.

L’espectacle ‘T’estimo si he begut’ és una adaptació dels contes de Moliner

De petita ja volies ser escriptora?

Jo diria que sí. Era una lectora boja. Vaig començar a llegir quan era molt petita. El meu avi tenia al galliner unes revistes dels anys 30 anomenades ‘Patufet’ i em pensava que tots els contes de nens passaven en els anys 30. Me’n recordo del primer dia que vaig anar a Granollers amb l’autobús a comprar un llibre, quan ja m’havia llegit tots els llibres de la biblioteca. Em vaig comprar un llibre de Bukowski, fent-me la guai. I sempre m’ha acompanyat Bukowski.

I d’on et ve la passió d’escriure?

Crec que és una combinació d’avorriment i curiositat. Quan deien que la tele acabaria amb els llibres pensava que era mentida. M’agrada molt la televisió, tant com els llibres. Ara amb els dispositius mòbils potser sí que llegim menys. Els que llegim no hem d’aspirar a ser la majoria, som uns quants pillats! I els llibres tampoc són per a tothom.

He llegit un article teu sobre Carmen Mola en què he rigut molt. Deies: “Vull dir que no imagino als tres senyors Carmen Mola escrivint en bata i sabatilles, com ara escric jo, tan bé, sola”.

A mi em costa molt treballar en equip. M’han proposat de fer guions i sempre penso que em divertiria molt, però potser no en sabria de
compartir, per exemple l’estil. A vegades vaig a concursos de tast de
vins i si estem en parella, em deixo influenciar. Tinc poca fe en mi.

I escrius en bata i sabatilles?

Sovint per escriure, per respecte al fet d’escriure, em vesteixo. A vegades m’agrada repassar amb una copa de vi. A més, tinc totes les coses que m’agraden a prop. Música no en poso, ja que m’agrada molt i em
distreu. La música m’emociona molt, no hi ha res que m’emocioni més.
La música dels anys 70, com David Bowie, m’agrada molt.

Empar, alguna vegada t’has hagut d’autocensurar?

Sí, de vegades estàs escrivint una cosa i penses: “si escric això, ja m’imagino el Twitter dels tres dies següents”. I fa molt pal! I amb els límits de l’humor no és gens fàcil. Penso que no s’ha de posar límits a l’humor però hi ha coses que no faria perquè trobo que són de mal gust.

Com veus el feminisme?

La meva feminista de capçalera és la Camille Paglia. És una feminista molt controvertida. Va ser la primera lesbiana reconeguda que va anar a la Universitat de Yale. Hi ha moltes feministes que no els agrada. Ella deia que el feminisme ha d’aixoplugar a totes, pensin o no com tu, per exemple les que estan en contra de l’avortament.

Fa 15 anys que vius a Valldoreix…

Havia viscut abans amb una anterior parella. Però la meva parella d’ara, el pare de la meva filla, la seva mare vivia a Valldoreix i un dia ens va dir que no podia pagar la casa i ens la vam quedar nosaltres, la casa i l’hipoteca! Tenim tota la muntanya i això és bestial. I els FGC van superbé, ja que no tinc carnet de cotxe.

Sempre t’ha agradat viure a prop de la muntanya?

Jo era molt de Barcelona. Pensa que he viscut en un poble i anar a la ciutat em va encantar. El meu pare em deia: “allà no se saluda ningú” i quan vaig anar a viure, vaig comprovar que era veritat i vaig dir: “que bé, aquí ningú et coneix com al poble”.

El teu temps lliure t’agrada passar- lo a Sant Cugat?

No hi vaig massa. M’agrada anar al Sugoi i a més té una carta de vins espectacular. També m’agrada anar al centre a comprar els gelats a l’estiu.
I la meva filla, quan es va deixar, va ballar el Paga-li Joan, fent-ho fatal
perquè ho feien obligats.

Ballaràs algun dia el Paga-li Joan?

No! Em moriria de vergonya! No ho comprenc. Però quan ho veig, al·lucino.

Deixa un comentari