“Hola, l’Oriol et demana. Va ser el primer silenci entre el Raül i jo després d’un any i pico de presó.”
La santcugatenca Diana Riba (Barcelona, 1975) és eurodiputada del grup Verd al Parlament Europeu des de les Eleccions Europees del maig del 2019. Abans, Riba, llicenciada en pedagogia per la Universitat de Barcelona, havia estat llibretera i cofundadora de la llibreria infantil i juvenil el Pati de llibres, situada al carrer Xerric de Sant Cugat.
El Parlament Europeu, situat a Brussel·les, és des de fa vuit mesos la segona casa de la nostra protagonista, on passa uns tres dies cada setmana. Per Diana Riba el món de la política era un sector estrany però no del tot desconegut, ja que la seva parella, Raül Romeva, va ser durant molts anys eurodiputat, a més de conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat. Actualment Romeva es troba empresonat a la presó de Lledoners amb una pena de dotze anys de presó i d’inhabilitació per sedició i malversació.
La santcugatenca ha vist com en dos anys la seva vida girava 360 graus. De llibretera al Pati de llibres, vicepresidenta de Castellers de Sant Cugat i coordinadora d’AMPES de la ciutat, a eurodiputada al Parlament Europeu. Per cert, Riba, com a pedagoga i llibretera durant 10 anys, ens ha recomanat un llibre per aquesta primavera: “com que m’agrada molt el feminisme, recomano un llibre que es diu ‘Lucy’, de l’editorial santcugatenca Les hores“.
Diana, avui estem en un lloc molt especial per a tu, la llibreria el Pati de llibres.
El Pati de llibres és com casa meva. Ha sigut la meva casa durant molts anys. Quan feia dos anys que vivíem a Sant Cugat, amb la meva sòcia, la Sònia, vam obrir aquesta llibreria infantil i juvenil i he estat deu anys llibretera a Sant Cugat. A més, va ser la meva “entrada” al poble i on he crescut.
A més, vau engegar la llibreria quan estàveu les dues, tu i la teva sòcia, embarassades!
Sí, vam trobar el local quan estàvem embarassades i a portes d’un Sant Jordi. Ho recordo amb una panxa molt gran i moltíssima gent a la parada.
Ara estàs en una nova etapa i ets eurodiputada en el Parlament Europeu. Què representa ser eurodiputada?
Dona cert respecte pel fet d’estar en aquesta institució parlamentària com és el Parlament Europeu. És una nova etapa professional molt diferent de les altres que he realitzat. Estic en diferents comissions i una d’elles, la Comissió de Cultura i Educació, és on porto a la política tota la meva pràctica.
Mai t’havies dedicat a la política. Què vas pensar quan vas rebre la trucada de la teva parella, Raül Romeva, explicant-te que l’Oriol Junqueras volia que fossis la número 2 d’ERC a les Eleccions Europees?
En aquell moment es va produir un silenci. Quan et truca el teu familiar que està a la presó la conversa dura 7 minuts, per tant portes el temps molt cronometrat. Doncs pensa que va ser el primer silenci entre el Raül i jo després d’un any i pico de presó. A més va ser el primer que em va dir: “Hola, l’Oriol et demana“.
Vas dir que sí al moment?
Després de respirar vam dir de veure’ns, parlar-ho i madurar-ho. No es pot dir sí o no a un projecte que et ve de nou i que et provoca a la vegada entusiasme i respecte. També li has de trobar un sentit, la lluita i les ganes de poder donar veu a la gent que està a la presó.
El Raül ja va ser eurodiputat. Quins consells et va donar?
Sobretot em va transmetre la tranquil·litat de què era una bona opció sobretot per totes les veus que estem vivint la presó, l’exili i la repressió.
Durant uns tres dies a la setmana estàs a Brussel·les. Com és la teva setmana?
La veritat és com si tingués dos mons diferents i desconnectes molt. La meva setmana és marxar 2 o 3 dies a Brussel·les. Es fa una desconnexió però intento que sigui la mínima possible amb casa meva, ja que els meus fills es queden aquí. Allà es treballa molt i moltes hores.
Anem a parlar de dones i política. Segons un informe del Fòrum Econòmic Mundial 2018, al ritme actual, es trigaran 107 anys per superar les bretxes en la representació política de les dones.
No només és pel tant per cent, que evidentment hem de tendir a arribar al 50% i per això potser ens haurem de plantejar fer llistes cremallera, com ja fa ERC. També és quin lloc ocupen aquestes dones. Per exemple, en el Parlament Europeu les comissions estan formades per uns presidents i vicepresidents i sempre són més homes que dones. Encara hi ha molta feina a fer.
Et veurem algun dia en la política local?
Uiii… Això ja és una altra etapa. De moment estic al Parlament Europeu i quan surti el Raül, sigui quan sigui, espero que les nostres vides tornin a la normalitat. I quan aquesta normalitat sapiguem quina és, veurem què fem. Familiarment haurem de veure què fem i això implica també la nostra professió. Ja veurem, però sempre m’ha apassionat molt més la política local que l’europea, però de moment estic a l’europea que és un món apassionant.
Com veus la política local?
Nou canvi, espero que esperançador i els canvis són molt bons. Ha d’haver-hi rotació en la política.
Diana, com es troba el Raül?
El Raül i tots els presos polítics estan bé però estan començant a notar-se els anys que fa que estan a dintre. Ara ja tenim la sentència, que era una necessitat, ja tenim aquesta bestiesa d’anys al davant. En l’àmbit penitenciari esperem començar a aprovar mesures que contempla el sistema penitenciari per treballar unes hores o fer voluntariat. I el que sí que estan, sobretot el Raül, és amb moltes ganes de seguir empenyent cap aquesta resolució política, en què l’ideal seria una amnistia però oberts a qualsevol camí de diàleg.
Com esteu vivint la família el fet que el Raül estigui a presó?
Us podeu imaginar que bé no. Però com moltes famílies que han tingut sotracs diferents, doncs t’adaptes, et poses a treballar en aquesta nova situació. Jo tinc dues frases. Una els hi dic als meus fills: “el futur està amb el pare a casa”. L’altre és que quan tot això acabi hem d’estar el millor possible per tirar endavant la vida i no mirar més enrere.
Els santcugatencs i les santcugatenques et traslladen missatges perquè li facis arribar al Raül?
El Raül és una persona molt coneguda i estimada a Sant Cugat. Sempre intentem que vagi algun santcugatenc, amics, castellers, etc; al locutori de la presó perquè segueixi tenint aquest vincle amb la gent de Sant Cugat. La gent ens para pel carrer i ens dona molta energia per poder tirar endavant. A Sant Cugat el que hem trobat és aquesta segona família d’ajuda i de suport que els meus fills també la viuen en el fet de tenir més mans per poder anar a totes les extraescolars, per exemple. Tota aquesta ajuda l’hem trobat al poble.
Impressiona la presó?
Sí que impressiona. Quan entres a veure el Raül entres en una presó i quan estàs amb ell estàs tancant. Impressiona molt.
Què demanes per aquest any 2020?
La llibertat. Per aquest 2020 espero que sigui el que el Raül pugui tirar endavant lliurement.