Els caps del centre cultural

El monòlit de pedra que poden veure al pla del Centre Cultural, davant dels cinemes, és cert que recorda als moais de l’illa de Pasqua. Si més no, tenen una certa retirada. Fins al punt que si algú digués que aquests dos caps van ser portats amb vaixell segur que més d’un s’ho creuria. Però no, no va anar així la cosa. La història és una altra ben diferent. No van venir de l’illa caribenya de l’altra banda de món. Tampoc van venir amb vaixell, sinó amb camió i van sortir dels tallers d’una pedrera de Castellfollit de la Roca. Va ser un encàrrec fet per l’ajuntament de Sant Cugat a Pep Codó l’any 1992 a iniciativa del qui a les hores era alcalde: Joan Aymerich. Per tant, podríem dir que va ser una comanda si més no, molt especial, ja que es volia que l’obra de l’artista santcugatenc tingués connotacions amb el poble, requisit que avui encara costa d’endevinar al no haver-hi cap indicador que expliqui que hi fan els dos caps a Sant Cugat.

Les dues figures de pedra de basalt que hi ha al Centre Cultural estan carregades d’una certa simbologia desconeguda per a la majoria dels santcugatencs

De fet, les dues figures, més tots els altres elements també de pedra, formen el monòlit que amaga aquest simbolisme. En el nostre cas el de mantenir vius els records de temps passat. Ben diferent de les intencions dels natius de l’illa de Pasqua, que creien que amb les figures dels moais podien beneficiar-se de les energies dels seus morts. Per a ells aquella creença era molt important, ja que creien que els morts posseïen una energia la qual els ajudava a protegir la tribu. Així com el control de les collites, les plantacions i els animals. Invocant a les estàtues canalitzaven aquestes energies a través dels símbols que representaven per a ells dites figures. Ben diferent del que representa per a nosaltres el monòlit esculpit per Pep Codó, amb els dos grans caps com a elements dominants. Arantxa Morlius, a les hores estudiant i col·laboradora del setmanari Els 4 Cantons va entrevistar a l’escultor pocs dies abans de la inauguració i va escriure “El monòlit o pla consistirà en la construcció d’una plaça amb forma romboidal, el terra de la qual serà inclinat i dividit en tres plans. En aquests plans s’instal·laran unes estructures geomètriques que simbolitzaran el campanar del monestir representat per dues pedres en volum, i unes altres que en posició concèntrica al seu voltant crearan entre si la representació de la rosassa així com diferents carrers del centre del poble.” Pep Codó també va dir: “Com a contrapunt d’aquestes pedres es posaran dos caps de connotacions humanes, que donarà la sensació que estan parlant entre ells.” Pep Codó tenia en ment recordar els dos braços, les dues rieres a cel obert que passaven, i passen, pel centre. Avui tapades pel ciment. Dues rieres amb les quals ell es quedava embadalit cada cop que plovia. Doncs veia com les dues ajuntaven les seves aigües riera avall. I deia: “És el que he volgut transmetre en la meva obra… Els dos grans caps els posarem com si l’un estigués escoltant el que l’altre li està explicant, mentre ambdós miren aquesta unió de les aigües de les rieres de Sant Cugat. El material que utilitzaré per fer aquest monòlit és lava volcànica solidificada, coneguda com a basal. És de les pedres més dures que es coneixen i també de les més pures. Té qualitats que no tenen altres pedres com per exemple la seva textura, és com si els corcs haguessin foradat el seu interior.”

Vist d’aquesta manera és evident que els santcugatencs mantenim diferències amb els moais de l’Illa de Pasqua, per molta semblança que tingui l’obra d’en Pep Codó. A partir d’ara segur que hi veurem quelcom més que dues figures en forma de cares, d’orelles grans i ulls pronunciats que a nosaltres ens simbolitza la gent que mira i escolta, la gent que amb les seves vivències transmet records d’altra gent com sempre s’ha fet. Parlant i escoltant.