“Com el vi…”

“Com el vi rosat una nit d’estiu”

model-opinio-maria-xinxo

Aviso: no seré ni vull ser objectiva en aquest article. I no ho seré perquè vinc a fer-vos dues recomanacions per alleugerir-vos la rentrée. Mira si es buena persona, que diria aquell. Apunteu; un llibre i un concert. El llibre, és d’un santcugatenc, en Xavier Bosch, que torna amb la novel·la, Paraules que tu entendràs (editorial Columna). Passa tan bé com el vi rosat una nit d’estiu. Em va durar unes hores de platja i un vol. En Xavi torna a explorar el món de la parella, com en els seus últims dos llibres, però en aquest cas indaga més en els secrets que hi ha a totes les relacions (també en la vostra, no sigueu ingenus). El concert ja té data i lloc: dissabte 14 de setembre al Celler Modernista. Mishima aterra a Sant Cugat i em moro de ganes de veure’ls en un entorn com el celler. Des que l’han renovat que no hi he anat i no trobo un millor moment per fer-ho. Pla perfecte i, a sobre, econòmic. 12 euros m’ha costat l’entrada! Apa, que no sigui dit que no us ajudo a encarar el setembre amb il·lusió.

“Casualitats delicioses”

“Casualitats delicioses”

model-opinio-maria-xinxo

Durant uns 15 anys he presentat el sopar benèfic de l’Associació Contra el Càncer de Sant Cugat i això m’ha permès conèixer moltes persones interessants. Una d’elles, es va posar en contacte amb mi fa uns mesos per presentar un acte a l’Hospital de Mataró. En acabar, se’m va acostar un doctor jubilat i em va comentar que tenia una parenta llunyana que es deia com jo: Maria Xinxó. “Té més de 90 anys!”, em va dir. Escric aquestes línies 24 hores després d’haver-la pogut conèixer: l’altra Maria Xinxó va néixer el 8 d’octubre de 1925, viu a la residència del centre de Bellpuig d’Urgell i s’ha convertit en l’entrevista més especial que he fet mai a un mitjà de comunicació. La trobada va ser preciosa, ens en vam adonar que no només compartim el nom sinó que tenim altres punts en comú: la passió per la feina –ella, bibliotecària de tota la vida, jo periodista-, la blancor de la pell, ser presumides, gaudir viatjant i coneixent gent, la solteria (“per vocació”, com diu ella). Quina dona! Ens separen 57 anys però ja us asseguro que, de gran, vull ser com la Maria Xinxó.