L’origen del julivert es troba en la zona del mar Mediterrani, aquí a la nostra terra creix com una planta subespontània, en zones fresques al costat de parets i roques; a Grècia i a l’illa de Sardenya es troba com una planta silvestre i també en àrees temperades d’Amèrica, en realitat pot viure quasi a tot arreu i fins i tot en condicions de sequera.
En l’antiguitat l’utilitzaven per honrar les tombes i per cuinar, també va ser molt especial pels romans, que el donaven als gladiadors abans dels combats.
El julivert té propietats medicinals, és un bon diürètic que ajuda a l’eliminació de líquids corporals i va bé per afavorir la digestió; també conté vitamina A, C, i K (aquesta última és essencial per regular la coagulació de la sang), i conté ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi, entre altres. És molt utilitzat a la cuina, és de color verd i té un sabor lleugerament picant, destaca per accentuar els sabors dels aliments, i menjat fresc és ideal per donar sabor a molts plats: verdures, sopes, peixos i tota varietat de carns… pels seus usos culinaris ha d’estar sempre a mà i hem de reservar-li un lloc en el nostre hort.
Per fer una bona recol·lecció, a principis de primavera arreplegarem les arrels, les assecarem a l’ombra i guardarem en recipients hermètics en un lloc fosc. Les fulles les recollirem a principis d’estiu i les menjarem fresques, pel que fa a les llavors les recollirem a principi de la tardor, les assecarem al sol i també les tindrem en pots hermètics.
Per Anna Puntos de la Floristeria Muscari
No surt la temperatura vaya merda