Cinc preguntes a Dolors Vilarasau sobre les “Lectures a la Fresca”

03/07/2019 – REDACCIÓ /

En el format “lectura teatralitzada” ens hi sentim còmodes, perquè és com una aportació, un regal, que els actors i col·laboradors fem a la ciutat durant uns dies

 

Dolors Vilarasau, directora artística de les “Lectures a la Fresca 2019” i presidenta d’Amics de Pedra i Sang ha repòs un qüestionari de TV SantCugat per parlar de les Lectures a la Fresca que aquest dijous obren la seva 15a edició.

Publicitat
Dolors-vilarasau-lectures-fresca
Dolors Vilarasau, durant la presentació de Les Lectures a la Fresca 2019

1.- Perquè Margarida Xirgu?
Enguany ha fet 50 anys que va morir Margarida Xirgu al seu exili de Montevideo i la Generalitat li dedica enguany l’Any Xirgu. Ens ha semblat una oportunitat fantàstica per recuperar la figura d’aquesta dona tan avançada al seu temps. Actriu innovadora, directora, empresària, pedagoga, progressista, republicana i feminista “avant la lettre”. Per primera vegada dediquem el monogràfic de les Lectures a una actriu i no a un autor o autora.

2.- Per què Federico Garcia Lorca?
La Xirgu fou la musa de Lorca. Mantingueren fins la mort del poeta una relació personal i professional molt intensa. De fet, Lorca va escriure “La casa de Bernarda Alba” pensant en la Xirgu en el personatge principal i ella estrenà aquesta obra al seu exili de Buenos Aires de forma pòstuma. El fet de l’estreta relació personal i professional que unia aquests dos personatges ens ha fet pensar que l’homenatge a la Xirgu el podíem fer extensiu al poeta i dramaturg Garcia Lorca. De fet, la segona de les Lectures a la Fresca, “ Fes de Federico per a mi” transcorre en el camerino del teatre Avenida de Buenos Aires durant els assaigs i funció de “La casa de Bernarda Alba”. I, la tercera de les Lectures que farem enguany, serà pròpiament “La casa de Bernarda Alba” amb un repartiment 100% femení.

3.- Com valores els 15 anys de les Lectures?
Amb molta satisfacció i agraïment. Ha resultat ser una fórmula d’èxit que s’ha anat consolidant. Ha estat un plaer poder treballar amb aquest grup d’actorassos que té Sant Cugat. La troballa de places, racons i espais a l’aire lliure han donat personalitat a cada lectura. La plaça Magí Bartralot, l’espai dels Castanyers, a frec de les parets del Monestir, la plaça de l’Om, el parc Ramon Barnils i, recentment, la Plaça d’en Coll han estat alguns dels llocs triats. Malauradament, cada vegada costa més trobar aquests racons íntims a la ciutat i, llocs on havíem actuat, com la Plaça de Sant Pere, la plaça Pep Ventura o la Plaça Barcelona… han acabat convertint-se en llocs sorollosos, envaïts per les terrasses… on costa poder fer emergir la paraula en estat pur. En total, hem fet arribar al públic 50 textos i hem posat veu a autors locals com Rogeli Pedró, Víctor Alexandre o Josep Maria Jaumà. Clàssics catalans com Rodoreda, Rusiñol, Sagarra, Palau i Fabra, Maria Aurèlia Campmany, Pere Calders, Guimerà, Pedrolo o Espriu, han passat per les places santcugatenques. I clàssics universals com Shakespeare o Molière i autors contemporanis com Havel o Peter Shaffer…

Publicitat

4.- Quan vas començar t’imaginaves arribar a la 15a edició?
De fet, no ens imaginàvem res. Simplement, aquell 2005 era “L’Any del llibre i la lectura” i un grup d’actors i actrius de la ciutat ens vàrem posar a llegir a la Plaça de Sant Pere durant la Festa Major una obra de Víctor Alexandre. Ho vàrem fer amb els corresponents faristols, cadires , taules i demés estris per a una lectura clàssica. Aquell era l’any del Llibre i la Lectura. Tot el que ha vingut després ha estat un regal. El públic que ens ha anat fent costat, més i més al llarg d’aquests anys, omplint les places any, rere any. La generositat i la professionalitat del grup i del nucli d’actors que s’han anat desprenent del text per a convertit aquestes lectures en uns muntatges escènics, amb text a la mà, però dotats de llum escènica, microfonia, vestuari, atrezzo… La col·laboració de les institucions, d’una manera especial l’Ajuntament i la Generalitat. I la complicitat de veïns, col·laboradors i comerços han fet possible que entre tots poguéssim arribar amb èxit a aquesta 15a. edició de Les Lectures a la Fresca.

5.- Les Lectures deixaran de ser Lectures o és un format consolidat que cal preservar?
Jo crec que aquest format ha arribat per a quedar-se. El format lectura dramatitzada permet fer assaigs amb pocs dies perquè no hi ha memorització del text, permet implicar gent professional que durant una setmana s’avenen a col·laborar amb unes compensacions monetàries quasi irrisòries Tot això permet abaratir costos amb uns resultats prou exitosos. El resultat té la frescor d’un assaig molt ben fet, però sense l’exigència de l’obra acabada. Passar d’aquí a fer “Teatre a la fresca” voldria dir, pel cap baix, assajar un parell de mesos, una despesa econòmica amb un cost important de producció, reducció del nombre d’actors, amb uns resultats totalment acabats i amb un públic pagant entrada. Seria fantàstic, tenir els recursos i el suport de les institucions per a fer aquest pas, però penso que estem parlant d’una altra cosa. En el format “lectura teatralitzada” ens hi sentim còmodes, perquè és com una aportació, un regal, que els actors i col·laboradors fem a la ciutat durant uns dies.

Feu un comentari