Promo banner TVSC

Publicitat

De la necessitat al xafardeig

PedroTudela-model-opinioTots i totes sabem que la comunicació és l’acció d’intercanviar informació entre 2 o més participants, i crec que també tenim clar que la informació i la comunicació no és el mateix. La diferència fonamental entre informació i comunicació resideix en la resposta de l’interlocutor (feedback), mentre que la informació no necessita feedback, la comunicació per poder seguir establint-se, sí. Però a més la comunicació també és una necessitat biològica i no només de l’ésser humà, sinó també en els animals o plantes.

Un exemple de comunicació en animals és el que fan els nostres senglars quan passegen pel Pi d’en Xandri i fan un esbufec ​​llarg per alertar als seus companys quan veuen a un ciclista o quan emeten un grunyit llarg anunciant fugida quan veuen un caçador.

Un altre exemple de comunicació és el que fan els nostres àlbers de L’Estany dels Alous quan desprenen substàncies quan són atacats per fongs per avisar els de la seva mateixa espècie que són a prop perquè posin en marxa els seus mecanismes de defensa.

La comunicació en els humans és potser més complexa i absurda, ja que ampliem aquestes necessitats de comunicació desenvolupades pels altres organismes vius al llarg de la seva evolució per sobreviure, amb més comunicació no vital. La comunicació fa possible que la societat evolucioni i es desenvolupin avenços tecnològics. Aquests alhora afavoreixen la transmissió de la comunicació. Un exemple del que estic parlant serien les xarxes socials. Aquestes són espais virtuals on podem intercanviar informació amb continguts molt variats, com per exemple, informació d’ajuda, personal, laboral, política fins i tot de xafardeig. Seguim parlant ara de les xarxes socials, sobre el 2002 va aparèixer la primera, Fotolog. Aquest era un lloc per compartir fotos i comentaris. Però l’autèntic enlairament de les xarxes socials va ser quan el 2016 es va crear Facebook i on jo també em vaig bolcar, creant un grup de Facebook amb 2 persones més, Som de Sant Cugat. En aquestes dates jo treballava i estudiava, però un amic de llavors, em va animar a crear aquell grup de Facebook. Aquest grup es va crear com un grup d’intercanvi d’informació local i com un grup amic, que per tant al principi fugia de tota confrontació. Els inicis van ser durs per mi perquè jo em vaig bolcar com faig amb tot, dedicant moltes hores al grup, perquè el difícil era arribar a 10.000 persones en un grup local tancat i jo ho tenia clar. Fent un balanç a la meva aventura personal com a administrador d’aquest grup de Facebook dir que va tenir coses molt bones i altres no tan bones, com passa amb tot el que fem.

En les coses dolentes us diria diverses moltes coses, com que has de tenir molt autocontrol per no tornar-te un addicte a les xarxes socials. Com que coneixes a gent amb ganes de confrontació contínua i que realment no és com te la imagines llegint-la. I com que per culpa de les xarxes socials em vaig enemistar amb persones amb les quals mai vaig arribar a parlar amb elles en persona.
Pel que fa a les coses bones que em va aportar aquest grup, a més de la important satisfacció personal, va ser conèixer gent genial i positiva que no hi hagués conegut d’una altra manera.

Per tant, en les xarxes socials es transmet molta informació molt interessant, però també es transmeten xafarderies, insults, confrontacions, mentides i es pot arribar a perdre fàcilment a amics o amigues.
T’agrada estar informat? T’agrada comunicar-te? T’agraden les xarxes socials?

Deixa un comentari