Promo banner TVSC

A tots i totes les santcugatenques que vareu deixar el vostre vot a la CUP

 

Per Marta S. Bernis

En primer lloc, i per la part que em toca com a santcugatenca, gràcies. Crec que seria important constatar una sèrie de fets, realitats i reflexions, per poder comprendre el perquè de l’acord amb ERC i el PSC.

  • L’objectiu de trencar amb 32 anys de governs de l’òrbita de Convergència, era una prioritat, explicada per tots els canals que són a l’abast de qualsevol comunicador. Per tant, no m’estendré a explicar-ho, entenc que això ja quedava clar, i ben segur que va ser un dels motius del vostres vot.
  • La CUP només ha aconseguit 3 regidores, essent la força més feble del consistori. Conseqüentment no podia exigir res, només esperar saber si algú tenia interès en comptar amb els seus regidors per formar alguna alternativa de govern.
  • ERC i Junts Per Sant Cugat no van arribar a cap acord per governar.
  • Junts Per Sant Cugat va oferir al PSC governar conjuntament. Són unes 5 reunions (segons han informat uns i altres) les que van mantenir per valorar arribar a un acord.
  • ERC li proposa un acord a la CUP i al PSC, ja que l’aritmètica és capritxosa i és l’única manera de sumar la majoria.

Arribat a aquest punt, la CUP engega tota la seva maquinària per fer una sèrie d’assemblees amb els seus col·lectius més propers de l’esquerra independentista, per tal d’informar i analitzar la proposta, i arribar a una resposta sòlida i consensuada.

Desconeixem com treballen a d’altres municipis, però una de les dades més importants per posar a la balança, és que la CUP ja té un rodatge de dues legislatures a l’oposició i, si alguna cosa s’ha après, és que amb els governs de Convergència (després PDeCat), és quasi impossible fer res. Qualsevol acord del Ple que no interessi al govern, no es porta a terme, i no passa res.

Cal tenir present que entrar al govern dóna la possibilitat de modificar, canviar, o implementar noves formes de fer ciutat. Si la CUP es queda fora del govern, tot el seu programa (el que vareu votar), també queda absent, se’n va en orris.

No cal dir que arribar a acords amb un partit que ha estat el nostre enemic polític amb tot el tema del procés, que forma part del bloc anomenat del “155”, entre d’altres aspectes que ens distancien tant, no era gens fàcil. Com ben segur, tampoc ho haurà estat per als mateixos membres del PSC.

Malgrat tot, la balança tenia un altre pes important. Si la CUP no acceptava l’acord a tres, ERC i PSC no sumaven prou força, i el PSC estava rebent totes les facilitats per pactar amb Junts per Sant Cugat, que fins al dia abans de la constitució del nou govern els van anar al darrera.

Així doncs, la balança va quedar amb un desequilibri important a favor de l’acord:

  1. Calia revertir els 32 anys de l’òrbita Convergent.
  2. Sense l’acord, el pacte JUNTS amb PSC agafava més força. O l’altra opció que quedava era que JUNTS acceptés governar amb una minoria impossible (tenint al davant una majoria que no volia aplicar de cap manera les seves polítiques de ciutat, polítiques socials…)
  3. L’acord que es signava era sobre el nostre programa, la majoria de gran importància social, i molt ben detallats (només cal consultar el programa de la CUP Sant Cugat)
  4. Passar quatre anys més sense poder implementar res del nostre programa no tenia cap sentit.
  5. Malauradament, tot i els esforços i treball de tantes santcugatenques, és evident que la independència de Catalunya no depèn de tenir quatre regidors del PSC o no. Tant de bo fora aquest el parany! I en qualsevol cas, les propostes que puguin sorgir en clau de país, seguirem defensant-les amb una amplia majoria (ara amb 18 regidors), ja que en aquest punt concret, les tres forces independentistes sempre han coincidit.

Era evident que això s’hauria d’explicar molt bé. Que al principi seria molt difícil, que la pressió seria molt dura. Però per coherència i responsabilitat, l’assemblea de la CUP està en política per convicció, per canviar les coses, en favor del poble, sense cercar contrapartides convertides en rèdit polític. I per tant, calia ser valentes!

Les assemblees de l’esquerra independentista, finalment, van donar el seu suport a l’entrada de la CUP al govern, juntament amb ERC i el PSC.

M’agradaria pensar que amb aquest escrit, he ajudat a comprendre el perquè d’aquest acord. També m’agradaria haver-vos convençut que malgrat les dificultats i les contradiccions, la CUP ha optat per la millor opció. I si malgrat tot, seguiu dubtant i no compartiu l’anàlisi, també seguireu essent importants per a la CUP, i sereu sempre benvingudes a explicar, preguntar, esmenar… a fer poble! Perquè les viles són de les persones, no del polítics als que provisionalment els hem donat el nostre vot per organitzar tot aquest “embolic” que anomenem Ajuntament.

Deixa un comentari