Promo banner TVSC

“La revolución de la…”

La revolución de la empatía

dimitri-defranc---model-opinio
Todo siglo ha tenido su gran revolución, este siglo ha sido la Revolución Tecnológica la que ha marcado nuestras vidas, pero nos ha cojido desprevenidos y ha sobrepasado por mucho los tiempos de adaptación de la moral humana.

Algunas sociedades, algunas familias no han tenido tiempo de adaptación y se ven desbordadas porque ya erá dificil ser madre, ser padre, ser ejemplo de vida y ahora nos enfrentamos a un reto sin precedentes.

Por eso para comenzar a asumirlo hemos creado el concepto de Revolución de la Empatía, comencemos a ponernos en el lugar del otro/otra, intentando entender damos el primer paso para actuar con paciencia, prudencia poniendonos en el lugar de cualquier ser vivo.

De este principio partimos, seguro que uno de los lugares más difícil de poner en practica esta Revolución es la institución conocida por en ocaciones tener nula empatía, pero nuestro deber es llevarla a donde podamos, para eso ha sido creada, por eso luchamos.

“Escolta activa”

Escolta activa

cristina-paraira-model-opinio
Un Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà. Això vol dir que treballadors, tècnics i polítics hem de ser més sensibles als problemes dels nostres veïns i veïnes. I escoltar és molt important perquè, en definitiva, la ciutat la fem des de l’Ajuntament i des d’una associació o des d’un barri. Nosaltres tracem les millors polítiques i posem les eines necessàries per desenvolupar-les, però les aportacions ciutadanes són molt importants.

llegir més…“Escolta activa”

«La cultura popular m’enamora»

model-opinio-eva-tataret
Un dels temes dels quals m’agrada més parlar, llegir, escoltar, veure i viure en primera persona és, sense cap dubte, la cultura popular.

Me’n vaig enamorar quan vaig arribar a Sant Cugat ara ja fa 12 anys. A poc a poc. Primer crec que va ser l’aplec de Sant Medir. Em vaig trobar amb quatre nens, un d’ells encara en cotxet, fent el camí cap a l’ermita. Veure els gegants plantats a Can Borrell va ser una imatge que no oblidaré mai. Cada any, quan els plantem allà i un munt de canalla, i no tan canalla, s’hi acosta, se’m dibuixa un somriure com el primer cop. Ara ja fa anys que pujo amb els gegants i els companys de la colla gegantera.

llegir més…