Promo banner TVSC

“La gestació…”

“La gestació de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat”

FloraPuntos_model-opinioEl passat 14 de setembre de 2019 a les 12h a l’Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels, vam presentar la temporada de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat 2019-2020. Serà la temporada que celebrarem el 30è aniversari, però això serà a mitjans de l’any 2020. El naixement de l’orquestra, a l’any 1990, va ser fruit d’unes circumstàncies favorables de la societat cultural de sant Cugat que van contribuir al fet.

Als anys vuitanta, l’orquestra s’anava gestant, en Josep Ferré era el director de la Coral Sant Cugat del CMSC. A l’any 1986 va ser director del Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell i quan muntaven l’òpera Norma de Bellini, com que faltaven cantaires uns quants cantaires de la Coral Sant Cugat van anar a cantar l’òpera. Al cap d’uns mesos, el 27 de juny de 1987, coincidint amb el concert tradicional que la Coral Sant Cugat feia per Festa Major cada any al monestir, s’interpretava una versió “lliure” de la Norma de Bellini. Es va fer l’espectacle amb la Coral Sant Cugat, la Mª Àngels Sarroca (soprano solista), en Jaume Bragulat (percussió), en Joan Llamas (narrador), l’Andrés Gil (sintetitzadors), la Flora Puntós (ordinador), en Gustau Erill (guió) i en Josep Ferré a la direcció. Hi havia música que es tocava en directe però una gran majoria de l’obra es va introduir prèviament a un ordenador Atari. La música passava per uns sintetitzadors per uns cables “midi” que transformaven els sons amb els timbres dels instruments de l’orquestra i sortia per uns altaveus que estaven estratègicament col·locats en diferents punts de l’altar. El concert va tenir molta expectació mediàtica, estava replet de gent i també de cables per tot arreu. Per sort el mossèn Juli no ho va veure! El Diari del Concert núm. 22 del 27 de juny de 2007 es va dedicar a recordar aquest concert. Ho podeu consultar a la pàgina web de l’orquestra.

Des dels seus inicis fins ara, l’orquestra ha interpretat 669 concerts. El primer concert que va interpretar d’aquesta nova temporada va ser el Triple de Beethoven el divendres 29 de setembre de 2019 a les 21h al Teatre-Auditori Sant Cugat sota la direcció d’en Josep Ferré, director titular.

Més informació a www.simfonica.cat.

“Sobre la calor intensa”

Sobre la calor intensa

manel-cascante-model-opinio_
L’incendi de la Floresta i les Planes es va produir l’agost de 1994, no a principis de juliol com la majoria dels incendis devastadors d’aquell fatídic estiu a Catalunya. El context, però, era similar pel fet que, en aquelles dates, bona part de Catalunya es mantenia en una situació extrema de perill d’incendi. En el cas de Collserola, segons les dades de l’Observatori Fabra, entre l’1 de gener i el darrer dia del mes de juliol s’havien recollit 252 litres per metre quadrat, el 91% del que tocaria. Malgrat la dada, no especialment dolenta, la realitat al bosc a principis d’agost era una altra: l’estat de la vegetació continuava essent nefast, a causa dels efectes de l’onada de calor i dels vents eixuts i reescalfats de ponent que van castigar el territori. A aquest fet, cal afegir-hi que al llarg del juliol pràcticament no va caure ni una gota a Collserola. Els dies 10 i 11 d’agost, a més, la calor va tornar a ser extrema, amb màximes de fins a 34 graus.

Les condicions meteorològiques del present estiu del 2019, malauradament, recorden en bona mesura les d’aquell any, sobretot pel fet que també s’ha estrenat amb una onada de calor intensa – històrica- i molt primerenca. Convé recordar que el 28 de juny l’Observatori Fabra va fregar els 38 ºC, la temperatura més alta mai anotada en un mes de juny, un valor pròxim al rècord absolut d’aquest observatori centenari. El juliol, de moment, ha continuat marcat per les altes temperatures i per precipitació minsa. La sequera acumulada enguany també és considerable per bé que, com a punt a favor, tenim que al maig va ploure gairebé el doble del normal a Collserola – 110 litres- i va fer fresca fins a mitjans de juny. En qualsevol cas, però, la situació és actualment delicada. Les condicions meteorològiques de les pròximes setmanes seran especialment determinants.

“La revolución de la…”

La revolución de la empatía

dimitri-defranc---model-opinio
Todo siglo ha tenido su gran revolución, este siglo ha sido la Revolución Tecnológica la que ha marcado nuestras vidas, pero nos ha cojido desprevenidos y ha sobrepasado por mucho los tiempos de adaptación de la moral humana.

Algunas sociedades, algunas familias no han tenido tiempo de adaptación y se ven desbordadas porque ya erá dificil ser madre, ser padre, ser ejemplo de vida y ahora nos enfrentamos a un reto sin precedentes.

Por eso para comenzar a asumirlo hemos creado el concepto de Revolución de la Empatía, comencemos a ponernos en el lugar del otro/otra, intentando entender damos el primer paso para actuar con paciencia, prudencia poniendonos en el lugar de cualquier ser vivo.

De este principio partimos, seguro que uno de los lugares más difícil de poner en practica esta Revolución es la institución conocida por en ocaciones tener nula empatía, pero nuestro deber es llevarla a donde podamos, para eso ha sido creada, por eso luchamos.

“Escolta activa”

Escolta activa

cristina-paraira-model-opinio
Un Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà. Això vol dir que treballadors, tècnics i polítics hem de ser més sensibles als problemes dels nostres veïns i veïnes. I escoltar és molt important perquè, en definitiva, la ciutat la fem des de l’Ajuntament i des d’una associació o des d’un barri. Nosaltres tracem les millors polítiques i posem les eines necessàries per desenvolupar-les, però les aportacions ciutadanes són molt importants.

llegir més…“Escolta activa”

“La cultura popular m’enamora”

«La cultura popular m’enamora»

model-opinio-eva-tataret
Un dels temes dels quals m’agrada més parlar, llegir, escoltar, veure i viure en primera persona és, sense cap dubte, la cultura popular.

Me’n vaig enamorar quan vaig arribar a Sant Cugat ara ja fa 12 anys. A poc a poc. Primer crec que va ser l’aplec de Sant Medir. Em vaig trobar amb quatre nens, un d’ells encara en cotxet, fent el camí cap a l’ermita. Veure els gegants plantats a Can Borrell va ser una imatge que no oblidaré mai. Cada any, quan els plantem allà i un munt de canalla, i no tan canalla, s’hi acosta, se’m dibuixa un somriure com el primer cop. Ara ja fa anys que pujo amb els gegants i els companys de la colla gegantera.

llegir més…“La cultura popular m’enamora”