Maria Xinxó

“Quan les flames ho tapen tot” Hola, em presento: em dic Maria Xinxó Morera i sóc una innocent, una naïf, una ingènua, una llirista –sí, sóc de les que va sempre amb el lliri a la mà i encara confia en la revolució dels somriures-. I no, no m’agrada veure com es cremen contenidors i la resta de mobiliari urbà, no m’agraden ni tan sols les pintades a les façanes i no m’agrada veure gent que respon amb violència, vingui d’on vingui, aquesta violència. Em fan mal a l’ànima les imatges dels ultres apallissant un jove. El seu mal? Ser antifeixista. Escric aquestes línies després de dues nits tranquil·les al carrer, amb manifestacions pacífiques, com s’han vist fer a d’independentisme els últims 9 anys de protestes. Però no és violència també les càrregues indiscriminades aquests dies de la policia, espanyola i catalana? No és violència tancar a la presó entre 9 i 13 anys a polítics i líders socials per haver permès una votació o una concentració espontània? Molt em temo que segons quines imatges espectaculars de barricades en flames estant fent oblidar que fa poc més d’una setmana ens van ben sentenciar.

Durant uns 15 anys he presentat el sopar benèfic de l’Associació Contra el Càncer de Sant Cugat i això m’ha permès conèixer moltes persones interessants. Una d’elles, es va posar en contacte amb mi fa uns mesos per presentar un acte a l’Hospital de Mataró.

Durant uns 15 anys he presentat el sopar benèfic de l’Associació Contra el Càncer de Sant Cugat i això m’ha permès conèixer moltes persones interessants. Una d’elles, es va posar en contacte amb mi fa uns mesos per presentar un acte a l’Hospital de Mataró.

M’agrada la política municipal perquè és la més rebel. Pactes que en cap cas imaginaríem a la Generalitat o a la Moncloa es fan realitat a poblets recòndits i a d’altres que no són tan petits.

Ja està, ja han passat aquestes jornades que reivindiquen el paper dels progenitors. Tenim ben arrelats el dia del pare i de la mare, no fos cas que desaprofitéssim una oportunitat per donar ales al consumisme i, aquest any, també al masclisme.

Aquestes primeres setmanes del judici del procés no he parat de sentir gent que alaba la imparcialitat i l’art del jutge Manuel Marchena en retreure actituds tant de l’acusació com de la defensa, però no ho veig pas clar.

És la setmana dels Òscars i fent gala d’una temeritat poc avesada en mi em disposo a criticar una de les pel·lícules amb més nominacions (n’acumula 10) i que segons els entesos acabarà triomfant la nit del 24 de febrer. Preparats? No m’ha agradat Roma.

Queda un mes per Sant Jordi i abans que us atabalin amb mil propostes de lectura us en dic una: “L’amor després de l’amor”, un llibre ple d’històries que explica la Laura Ferrero i il·lustra el Marc Pallarès. Tots dos s’han proposat que estimem el desamor.