Promo banner TVSC

Maria Xinxó

Periodista de Rac1 al programa Islàndia de l’Albert Om

  • “Quan les flames ho tapen tot” Hola, em presento: em dic Maria Xinxó Morera i sóc una innocent, una naïf, una ingènua, una llirista –sí, sóc de les que va sempre amb el lliri a la mà i encara confia en la revolució dels somriures-. I no, no m’agrada veure com es cremen contenidors i la resta de mobiliari urbà, no m’agraden ni tan sols les pintades a les façanes i no m’agrada veure gent que respon amb violència, vingui d’on vingui, aquesta violència. Em fan mal a l’ànima les imatges dels ultres apallissant un jove. El seu mal? Ser antifeixista. Escric aquestes línies després de dues nits tranquil·les al carrer, amb manifestacions pacífiques, com s’han vist fer a d’independentisme els últims 9 anys de protestes. Però no és violència també les càrregues indiscriminades aquests dies de la policia, espanyola i catalana? No és violència tancar a la presó entre 9 i 13 anys a polítics i líders socials per haver permès una votació o una concentració espontània? Molt em temo que segons quines imatges espectaculars de barricades en flames estant fent oblidar que fa poc més d’una setmana ens van ben sentenciar.

  • Durant uns 15 anys he presentat el sopar benèfic de l’Associació Contra el Càncer de Sant Cugat i això m’ha permès conèixer moltes persones interessants. Una d’elles, es va posar en contacte amb mi fa uns mesos per presentar un acte a l’Hospital de Mataró.

  • Durant uns 15 anys he presentat el sopar benèfic de l’Associació Contra el Càncer de Sant Cugat i això m’ha permès conèixer moltes persones interessants. Una d’elles, es va posar en contacte amb mi fa uns mesos per presentar un acte a l’Hospital de Mataró.

  • M’agrada la política municipal perquè és la més rebel. Pactes que en cap cas imaginaríem a la Generalitat o a la Moncloa es fan realitat a poblets recòndits i a d’altres que no són tan petits.

  • Ja està, ja han passat aquestes jornades que reivindiquen el paper dels progenitors. Tenim ben arrelats el dia del pare i de la mare, no fos cas que desaprofitéssim una oportunitat per donar ales al consumisme i, aquest any, també al masclisme.

  • Aquestes primeres setmanes del judici del procés no he parat de sentir gent que alaba la imparcialitat i l’art del jutge Manuel Marchena en retreure actituds tant de l’acusació com de la defensa, però no ho veig pas clar.

  • És la setmana dels Òscars i fent gala d’una temeritat poc avesada en mi em disposo a criticar una de les pel·lícules amb més nominacions (n’acumula 10) i que segons els entesos acabarà triomfant la nit del 24 de febrer. Preparats? No m’ha agradat Roma.

  • Queda un mes per Sant Jordi i abans que us atabalin amb mil propostes de lectura us en dic una: “L’amor després de l’amor”, un llibre ple d’històries que explica la Laura Ferrero i il·lustra el Marc Pallarès. Tots dos s’han proposat que estimem el desamor.