Dental Valles Banner

Marc Simarro

CUP

  • Per Marco Simarro, regidor de Joventut, de Participació i Barris Enguany, tripliquem el pressupost en joventut. Amb l’aprovació inicial del pressupost de 2020, tenim l’oportunitat de treballar per reconstruir un àmbit històricament minoritzat i poc prioritzat. Millorarem l’Oficina Jove fent-la encara més referencial; enfortirem els espais joves de La Floresta i Les Planes que fan una tasca imprescindible als districtes i desplegarem tot d’accions al voltant del futur Pla Local de Joventut. Accions molt necessàries i amb perspectiva de gènere per promoure relacions d’igualtat entre el jovent, entenent que un futur més just passa per una societat feminista. Accions per generar una oferta alternativa d’oci en una ciutat molt mancada de varietat en aquest sentit, entenent que l’oci no és mer consumisme. I accions per fomentar l’accés al món laboral en condicions dignes, entenent que hem d’incorporar, també, noves lògiques com les de l’economia social i solidària i cooperativista. Tot això perquè ens creiem les polítiques que, en essència, posen la vida al centre i prioritzen la inclusió, la integració social i dinàmiques més justes i comunitàries. Cal posar-hi tots els esforços que tinguem al nostre abast. Cal que a Sant Cugat posem el jovent al centre i cal revertir una dinàmica que ha oblidat políticament un percentatge molt elevat de persones a la nostra ciutat. Tenim feina a fer i un mandat ple de reptes per complir.

  • Per Marco Simarro, regidor de Joventut, de Participació i Barris Convergència va robar també als santcugatencs. L’honorable dreta catalana del seny deixa petjada també al que era el seu feu polític. Una petjada en forma del ja famós 3%, aquella comissió tan necessària per a un partit que feia dels tripijocs una forma de parasitar les institucions. Només un parell d’apunts. Primer, hi ha una qüestió estructural que té a veure amb la qualitat democràtica de les institucions. Com menys control democràtic tenim de les administracions públiques, més fàcil es fa governar sense transparència. I segon, hi ha la qüestió del dopatge polític. Aquest finançament il·legal, dopa i adultera la democràcia. Els mafiosos que parasiten les institucions aconsegueixen perpetuar-se als comandaments, en part, perquè tenen més diners per fer més campanyes, contractar més gent, fer propaganda, tenir opinadors a sou, etc. Per tant, entre altres coses, amb diners públics guanyen eleccions, es fan forts i manen contra els interessos de la majoria. És una estafa majúscula. Fora bo que l’antiga convergència, que encara és present en molts càrrecs electes dels seus hereus dretans actuals, se’n fes càrrec. Fora bo que ho reconeguessin. Això no és cap cortina de fum i ningú es creu que al sector convergent i postconvergent ningú en sàpiga res. No som idiotes. Torneu la pasta i demaneu disculpes, com a mínim. Mai més lladres a Sant Cugat.

  • La vida abans que el capital Per Marco Simarro, regidor de Joventut, de Participació i Barris En ple debat sobre si realment és moment de restablir l’activitat no essencial, em plantejo diverses qüestions sobre en mans de qui estem. Em refermo en la idea que aquells qui realment manen sense un mínim exercici de sobirania popular són els poders fàctics de sempre. Parlo de les grans empreses de l’IBEX35, de les grans fortunes i de la patronal. Tots ells, els grans plutòcrates d’aquest món globalitzat, són qui ens està abocant a la inseguretat de tornar al treball enmig d’una pandèmia encara no resolta. Més enllà d’això, trobo que les mesures per protegir els més vulnerables (que cada cop en serem més) no són suficients. És el moment de posar els sectors estratègics sota control públic. Perquè aquests sostenen les necessitats bàsiques per al desenvolupament digne de les persones i no han de dependre del lucre privat. És el moment de garantir els drets laborals dels i les treballadores. És el moment de consolidar uns serveis públics universals i de qualitat. L’educació ens forma i erigeix en comunitat i la sanitat ens sustenta la vida. És el moment de parlar d’habitatge públic en majúscules. El sostre, fora del mercat privat. És el moment de desenvolupar sectors productius i de dir-li a l’economia que treballi en funció del progrés social. En definitiva, és el moment de ser sobirans d’allò que ens cal per organitzar i promoure la vida en conjunt.  

  • Enfront del COVID-19, defensem el bé comú! Si una cosa ens ensenyen les crisis com la que estem vivint arran del contagi del COVID-19 és que els humans som éssers eminentment comunitaris. Vivim i existim gràcies a la societat i la comunitat que ens hem creat. És per això, que en casos com aquest, cal apel·lar al sentit social, al sentit col·lectiu i al sentit comunitari, perquè per resoldre això cal la implicació proactiva de tothom. Ja tindrem temps de parlar de què passa després de tot això i com evitem que els que manen aprofitin per apropar-nos encara més al “Gran Germà” retallant llibertats.   Amb el que ens hem de quedar ara és amb la defensa del fet comú, d’allò de totes i tots, del fet col·lectiu. Un exemple clar és el sistema públic de sanitat i de totes les persones que hi treballen, que estan al peu del canó enfrontant aquesta crisi amb les poques eines que tenen. Hem d’estar-los agraïts però els hem d’ajudar tant com puguem adaptant-nos a les mesures que ens demanen. D’altra banda, cal sortir d’aquesta crisi amb una mentalitat i discurs que reforci la idea de la necessitat dels serveis públics universals i en condicions. Crisis com aquesta ens demostren que la via liberal, la via de l’economia per sobre de la vida, la via de l’individualisme enfront de la comunitat són vies mortes, vies que van en contra del progrés humà en un sentit igualitari i beneficiós per a tothom.

  • “Sant Cugat amb lupa” Sant Cugat, 2020, un 30,4% té dificultats per arribar a final de mes; un 18,1% per pagar l’habitatge i les despeses de la llar i un 9,2% per pagar les despeses d’alimentació i neteja. Seguim indagant en el darrer informe de l’Observatori Sociològic i trobem que el 37,8% no pot permetre’s cap estalvi a final de mes; el 21,2% no pot afrontar una despesa imprevista de 750 €; el 18,9% no pot fer vacances un cop l’any i el 6,4% no pot mantenir una temperatura prou càlida o fresca en els mesos de més necessitat. D’aquests darrers 4 indicadors, un 11,5% de la població (més de 10.000 persones) no en pot assumir 3 o més, el que equival a dir que són persones en situació de greus necessitats econòmiques.  Amb les dades a la mà, fa la sensació que a Sant Cugat hi ha una realitat que ha sigut (qui sap si intencionadament) obviada. Una realitat que molts ja intuíem i vivíem, sigui a través d’experiències personals o dels col·lectius socials i polítics dels quals participàvem. Aquesta realitat és representada per un percentatge molt elevat de veïns i veïnes; no en va, la nostra és la 6a ciutat amb més desigualtats de l’Estat.  Ni podem, ni hem d’obviar aquesta realitat i estem en total obligació de posar-hi remei i fer de Sant Cugat una ciutat amb oportunitats per a tothom i, en essència, d’aquí el pacte de govern i la necessitat d’aquest canvi polític. Tenim feina.

  • “Suma’t al teu Consell de Barri!”   Ja fa unes setmanes que han arrencat les constitucions dels Consells de Barri, tot i que els diferents grups de treball en comissions de veïns i entitats dels barris de la ciutat ja estaven en funcionament. Centre Est i La Floresta ja estan constituïts, manquen encara Mira Sol, Les Planes i Centre Oest. Aquest són els actuals 5 consells de barri que tenim al municipi però, com ja hem anunciat públicament i com hem anat treballant amb les diferents entitats i col·lectius veïnals, properament tindrem un 6è consell al centre de la ciutat. Això ens permetrà millorar el funcionament intern de tots aquests òrgans de participació de forma considerable. Els consells del centre, que seran tres finalment, quedaran més equilibrats tant en nombre d’habitants representats com pel que fa a la disposició territorial. Els nous límits, doncs, s’adequaran millor a la realitat immediata de cada barri i, per tant, representarà millor les dinàmiques internes de cada indret. Creiem que la implicació de la població en la presa de decisions polítiques és imprescindible per millorar en democràcia. I per això treballarem els pròxims anys a partir d’aquesta nova proposta per als consells de barri i per als espais de participació en general. Implica’t al barri i suma’t al teu consell!

  • Sedició   Sedició, aquell constructe juridicopolític, inexistent en altres països europeus, posat en marxa amb la sentència als presos polítics ja està tenint conseqüències. La setmana de la sentència ha sigut copsada per nombroses mobilitzacions amb diferents formes arreu del territori. Desenes de milers de persones s’han manifestat en contra d’una sentència considerada dura i desmesurada. No és casual, doncs, que a la vaga i jornada de mobilització convocada pel divendres 18 d’octubre, s’hi afegissin col·lectius i persones no independentistes però conscients del retrocés en drets que estem vivint. Els estibadors, el sindicat de llogaters de Barcelona o els Comuns en són un clar exemple. I és que això de la sedició, tindrà greus conseqüències de cara a futures mobilitzacions de qualsevol àmbit. Enfrontar-se a les injustícies pot sortir molt car a partir d’ara. Ens trobem en una situació excepcional on resulta difícil veure’n aigua clara. Ara bé, la defensa dels drets polítics, socials i de protesta hauria de ser un compromís col·lectiu i prioritari per a qualsevol democràcia en condicions. I en això estem, perseverants i convençuts!

  • La participació és una eina fonamental per la presa de decisions col·lectives i per a un apoderament real del veïnat.

  • Comencem un nou mandat amb molts canvis i novetats que, n’estem convençuts, faran de Sant Cugat una ciutat més integradora i més atenta a les problemàtiques socials. Amb la mirada posada en resoldre moltes de les injustícies que s’han anat generant els darrers 32 anys.

  • Es respira un aire de canvi a Sant Cugat. Aquella sensació compartida que, parlant amb amics o coneguts, es percep i construeix al voltant de l’engrescadora idea d’un Sant Cugat diferent.