Promo banner TVSC

Josep Cabrerizo

Empresari Jubilat

  • Per dir-ho clar i ras, casa meva és el més semblant a la casa d’un aficionat a guardar-ho tot, amb sentit de l’ordre i del rigor. I a no escatimar en voluntat i entusiasme. Casa meva, doncs, és plena d’objectes que ocupen i omplen parets, prestatges, lleixes i calaixos. També àlbums de fotografies degudament separats per temes. Ah! I cintes d’àudio amb talls de veu de notícies internacionals.

  • Per dir-ho clar i ras, casa meva és el més semblant a la casa d’un aficionat a guardar-ho tot, amb sentit de l’ordre i del rigor. I a no escatimar en voluntat i entusiasme. Casa meva, doncs, és plena d’objectes que ocupen i omplen parets, prestatges, lleixes i calaixos. També àlbums de fotografies degudament separats per temes. Ah! I cintes d’àudio amb talls de veu de notícies internacionals.

  • Un tros de fusta era un tresor, i si podia ser la taula vella que somiava en Joan Manuel, aleshores erem els més feliços de la festa.

  • He vist néixer i créixer els nous barris de Coll Favà i Volpelleres quan a aquests encara ningú en deia el barri de Coll Favà o Volpelleres, sinó el camp de la figuera, el camp del Perolet o camí antic de Sabadell. I també camí de can “Gurpalleres”, sempre enfangat, sempre terrós per les roderes dels carros i per l’aigua que deixava anar la ceràmica Alexander.

  • A mig camí entre Sant Cugat i Barcelona, pujant per la carretera de l’Arrabassada trobem una petita obertura en mig de la vegetació que ens du fins al que va ser el Gran Casino de la Rabassada, avui desaparegut en la seva totalitat.

  • El monòlit de pedra que poden veure al pla del Centre Cultural, davant dels cinemes, és cert que recorda als moais de l’illa de Pasqua. Si més no, tenen una certa retirada.

  • La diada de Sant Medir ha estat escollida en més d’una ocasió per l’ajuntament per fer “feines de jardinera i enderrocament” aprofitant que els santcugatencs érem de romeria.

  • Una característica del poble quan aquest encara era poble, i parlo de Sant Cugat sobre l’any 1965, les olors i les flaires que es podien sentir anant pels carrers.

  • Aquests dies es comenta que per fi tindrem a Sant Cugat una casa museu dedicada al còmic. Notícia que per cert no és nova. Fa anys que de tant en tant surt a la llum i treu el cap com si fos una marmota.