Francesc Carol

Antropòleg

  • Regidor de Seguretat Ciutadana i de Via Pública, Esports i Benestar Animal a l’Ajuntament de Sant Cugat Les olimpíades a l’antiguitat estaven vetades a les dones. Però va ser una princesa espartana (on les dones eren educades en l’esport), Cynisca, qui va aconseguir convertir-se en la primera campiona olímpica el 396 aC. I ho va fer fent servir un truc; la carrera de quadrigues, que era l’única prova en què no es premiava a l’atleta (el conductor), sinó al propietari dels cavalls. I així Cynisca (propietària d’unes magnífiques quadres, cosa que només podien les espartanes) va guanyar la corona olímpica. Va fer gravar al santuari d’Olímpia: “Reis d’Esparta són els meus pares i germans, Cynisca, guanyadora amb un carro de ràpids cavalls, erigeixo aquesta estàtua. I em declaro com l’única dona de tota Grècia que ha guanyat aquesta corona.” Des d’aquesta primera victòria l’esport femení ha aconseguit trencar moltes barreres, però encara en queden. Per sort, a Sant Cugat les dones s’estan convertint en una clara referència en l’esport amb victòries com les de l’Hoquei Junior amb la copa de la reina, el Rugby i el Vòlei amb l’accés a play off, l’atletisme del Muntanyenc i molts altres. Tot un orgull per a la nostra ciutat. Des de l’Ajuntament de Sant Cugat hem agafat el compromís de promocionar l’esport femení, i no fallarem! Va per vosaltres, filles de Cynisca de Sant Cugat.

  • Que el nostre Monestir és un dels elements més significatius de la identitat de la nostra ciutat és un sentiment compartit per tota la ciutadania. Apareix sempre com a símbol de Sant Cugat en les campanyes comunicatives i és el nostre millor element identificador. És evident també que, per sort, la seva titularitat és municipal i, per tant, de la nostra ciutat. Així i tot, actualment no deixa de ser un edifici d’ús religiós, on se celebren, entre altres litúrgies, cerimònies tan importants com casaments i funerals. Sens dubte, més enllà de les raons religioses, és el millor marc on poder celebrar aquest tipus de cerimònies. I aquí és on ve una possible idea que pot donar més joc al nostre estimat Monestir: per què no proposar que, per aquells ciutadans i ciutadanes que no professen la religió catòlica, però consideren el Monestir com a part del seu patrimoni cultural, puguin celebrar també cerimònies de casament i de funeral civils en aquest recinte tan emblemàtic? Així doncs, una cerimònia oficiada per qui pertoqués en aquests casos (jutge de pau, membres del consistori, etc.), que sense càrrega religiosa, permetés a TOTS els santcugatencs poder fer aquestes cerimònies tan importants per a la seva vida, en el marc incomparable de la nostra ciutat. Ens ho rumiem?

  • Aquest mes el programa de Televisió Sant Cugat, “Sant Cugat, Parada i Fonda”, arriba al seu programa número 100. Un número rodó que més enllà de la seva simbologia, significa un munt de programes i, sobretot, una gran quantitat de convidats els que han anat passant pel nostre plató.