Promo banner TVSC

Flora Puntós

Presidenta Orquestra Simfònica Sant Cugat

  • Sabeu per què la plaça de l’estació de Sant Cugat es diu plaça Lluís Millet? A mitjans del segle XX, les entitats corals de Sant Cugat van traslladar a l’ajuntament la voluntat d’homenatjar al mestre Lluís Millet i Pagès (1867-1941), dedicant-li una plaça, la plaça que fins aquell moment es deia plaça de l’Estació. I és que en Lluís Millet, quan només tenia disset anys va venir a Sant Cugat a dirigir el cor d’homes “La Lira”. Uns anys més tard, l’any 1891, Lluís Millet i Amadeu Vives (1871-1932) van cofundar l’Orfeó Català. L’Orfeó Català sota la direcció de Lluís Ma. Millet al concert del Claustre del Monestir el 29 de juliol de 1951. Foto cedida: Joan Artigas Reñé El diumenge 29 de juliol de 1951, l’Orfeó Català es va desplaçar amb tren a Sant Cugat i va col·laborar en diferents actes amb les entitats corals que hi havia en aquell moment a Sant Cugat. Segons consta al programa d’actes, els Ferrocarrils Catalans van mantenir durant tot el dia un farcit de trens especials. A les onze del migdia, l’Orfeó Català va assistir a la missa al Reial Monestir on va interpretar uns motets sota la direcció del mestre Lluís Ma. Millet i Millet (1906-1990), fill de Lluís Millet i Pagès. Al migdia tots els cors assistents van anar a inaugurar el monument dedicat al Mestre Lluís Millet a la plaça que fins aquell dia es deia plaça de l’Estació. Les societats corals “La Lira” i “La Unió Santcugatenca” van interpretar Les flors de Maig de Clavé sota la direcció de Lluís Ma. Millet. Lluís Ma. Millet dirigint a la plaça Lluís Millet el 29 de juliol de 1951. Foto arxiu: “Records de ma vida amb l’Orfeó Català” de Manuel Cabero i Eguia (FPMSC). A la tarda es va celebrar un concert al claustre del Monestir de Sant Cugat presentant-se per primera vegada l’Orfeó de Sant Cugat (cor que després, l’any 1974, esdevindria la Coral Sant Cugat del CMSC), sota la direcció del Mestre Francesc Xavier Azqueta i Magrans (1921-1985) interpretant La donzella (cançó popular) d’Antoni Pérez Moya (1884-1964), la Cançó de bressol de Johannes Brahms (1833-1897) i la Coral de la Cantata núm. 64 de Johannes Sebastian Bach (1685-1750). A la segona part va cantar l’Orfeó Català interpretant obres de Cumelles Ribó, Ll. Millet, A. Vives, Ll. Ma Millet. A. Nicolu i G.P. da Palestrina sota la direcció de Lluís Ma Millet. Finalment a les vuit de la nit, es van ballar sardanes a la plaça Lluís Millet interpretades per la Cobla La Principal del Vallès. Actualment a la plaça Lluís Millet hi ha un monument nou de l’any 2007, però amb el medalló original de bronze que el 1948 va fer l’artista santcugatenc Josep Grau Garriga (1929-2011). Fonts: “Records de ma vida amb l’Orfeó Català” de Manuel Cabero i Eguia (Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra).

  • Guinovart interpreta Brahms amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat Les grans orquestres del món tenen sovint, a més del director titular, directors convidats de prestigi. La Simfònica Sant Cugat, que aquesta temporada celebra el 30è aniversari amb una programació de primera divisió, no n’és pas una excepció. Uns quants concerts de la temporada són dirigits pel mestre Josep Ferré, que n’és el director titular des dels inicis, i d’altres per directors convidats, tant catalans com de terres llunyanes. El fet de tenir una nova batuta estimula els músics, i és també un al·licient per als espectadors. El proper concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat tindrà com a director convidat Edmon Colomer, que ha estat titular de les orquestres Simfònica de Balears, Simfònica del Vallès, Filarmónica de Málaga, Orchestre de Picardie (França) i Daejeon Philharmonic (Corea del Sud). A més, aquest concert tindrà un altre convidat: el pianista Albert Guinovart. Es tracta d’un dels músics més complets i polifacètics actuals. La seva activitat professional es divideix entre la seva dedicació com a pianista de repertori, compositor i docent. Ha tocat per tot Europa, Sudamèrica, Estats Units, Canadà, Japó, Orient Mitjà, Austràlia i Nova Zelanda, en recitals i amb orquestres diverses. És conegut pels seus premiats musicals: “Mar i Cel”, “Flor de Nit”, “Gaudí”, “Scaramouche”…, entre d’altres. El concert, que tindrà lloc el 14 de febrer al Teatre-Auditori Sant Cugat i el 16 de febrer al Teatre-Auditori La Massa de Vilassar de Dalt, estarà dedicat a Johannes Brahms (1833-1897). S’hi interpretaran dues peces: el concert per a piano i orquestra número 1 en Re Menor –que va ser estrenat el 1859 amb el mateix Brahms com a pianista; en aquesta ocasió el pianista serà Albert Guinovart-, i la simfonia número 2 en Re major, que va ser composta en un temps rècord (quatre mesos), sobretot si ho comparem amb el temps que Brahms va invertir en la primera: 20 anys. Us hi esperem!

  • “L’acústica als concerts simfònics” Al llarg de la història l’orquestra ha anat evolucionant. Des dels seus orígens d’una orquestra de cambra fins a arribar a una orquestra simfònica. A l’inici, en els seus orígens, els concerts de cambra s’interpretaven en espais com la cort o esglésies, fins a arribar a les sales de concerts que neixen al segle XIX. Actualment els concerts simfònics s’interpreten en sales de concerts, en auditoris amb unes condicions acústiques molt bones A Sant Cugat, quan actua l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, transformen l’escenari del teatre en una caixa acústica. Aquest espai és de fusta, material que afavoreix la ressonància i la projecció del so dels diferents instruments que componen l’orquestra simfònica. Els instruments de vent tenen un so més penetrant, sonen més fort que els instruments de corda i gràcies a aquesta campana acústica i que els instruments de corda estan al davant dels de vent, podem sentir l’orquestra equilibrada. És important que una orquestra, que normalment assaja en un espai diferent d’on fa els concerts, tingui l’oportunitat de fer alguns assaigs als escenaris, per tal que cada músic pugui escoltar el seu so i també el so dels altres músics. A més en un espai on hi ha més ressonància, s’ha de tocar més a poc a poc i també més articulat. Per contra, en espais més secs s’ha de tocar més ràpidament i més lligat. Us recordem que els dies vinents, divendres 27 a les 21 h i diumenge 28 a les 19 h de desembre, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, sota la direcció de Josep Ferré, interpretarà el tradicional Concert de Valsos i Danses en el que el repertori combinarà la música de Strauss amb obres i danses catalanes entre les quals, com és habitual, interpretarem les Nadales Catalanes de S. Brotons i a més comptarem amb la participació del Grup de Dansa Laura Esteve i del tenor Josep Fadó. Us hi esperem a tots!!!

  • “La Simfonia del Nou Món” El divendres 22 de novembre a les 21 h al Teatre-Auditori Sant Cugat, l’Orquestra Simfònica Sant Cugat interpretarà l'”Obertura Cavalleria lleugera” de Franz von Suppé, el “Concert per a flauta i orquestra, op. 64” de Fèlix Mendelssohn amb la flautista santcugatenca Elisabeth Franch i la “Simfonia núm. 9 del Nou Món en mi menor” d’Antonín Dvorák, sota la direcció del director convidat Salvador Brotons. Dvorak va escriure la “Simfonia del Nou Món” durant una estança llarga que va passar als Estats Units l’any 1893. L’obra es va estrenar el 15 de desembre de 1893 al Carnegie Hall de Nova York. Una obra escrita amb influències americanes com també europees (eslaves). La gran popularitat que va aconseguir aquesta obra va suposar que s’eclipsessin altres obres d’ell. Antonin Dvorak va néixer a Nelabozeyes a l’antiga Xecoslovàquia l’any 1841 i va morir a Praga l’any 1904. Va escriure al llarg de la seva vida nou simfonies com també ho varen fer, Beethoven, Schubert, Bruckner i Mahler. Us hi esperem!!! Més informació a www.simfonica.cat.

  • “La màgia del concert en directe!” Tot i que encara falten alguns dies, us fem un recordatori pel proper concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Per aquesta ocasió, entre altres obres, interpretarem la “Simfonia del nou món” de Dvorák. Segur que gairebé tothom coneix aquesta simfonia. Potser no pel seu nom, però segur que quan escolteu la música direu, ah!, sí, és aquella! D’altres segur que la coneixeu perfectament i tant és així que quan estareu a la sala anireu escoltant la música i ja sabreu cap a on va. Però, per moltes vegades que l’hàgiu escoltat amb discs, MP3 o que fins i tot la sapigueu de memòria, no us en refieu. El fet de venir al concert és un acte irrepetible, és una experiència única. Quan estem en un concert en directe no només sentim la música per l’oïda, sinó que també la sentim pel nostre cos. La riquesa de les melodies i els diferents timbres dels instruments envaeixen la sala i les seves ones es van reflectint per l’estructura en diferents dimensions i ens inunden el cos. Fins i tot podeu ser capaços de captar el diàleg que els músics projecten cap al públic i llavors participar amb el retorn cap als músics. Segur que a la sala ho sentiu diferent que a casa o en un altre lloc. Possiblement no serà perfecte però us arribarà més profundament i tindreu l’oportunitat de viure una agradable experiència, la màgia del concert en directe. Us emplacem a viure una gran experiència el divendres 22 de novembre a les 21 hores al Teatre-Auditori Sant Cugat, en el qual l’orquestra interpretarà l’”Obertura Cavalleria lleugera” de Franz von Suppé, el “Concert per a flauta i orquestra, op. 64” de Fèlix Mendelssohn amb la flautista santcugatenca Elisabeth Franch i la “Simfonia núm. 9 del Nou Món en mi menor” d’Antonín Dvorák, sota la direcció del director convidat Salvador Brotons. No us el perdeu perquè serà únic! Més informació a www.simfonica.cat.

  • El proper 14 de setembre de 2019 a les 12h a l’Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels, presentarem la temporada de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat 2019-2020.