Promo banner TVSC

Xavier Bosch, periodista i escriptor


“He trobat una dada científica que diu que 2 de cada 3 infidelitats passen a la feina. Per això vaig decidir fer-me escriptor, per evitar temptacions!”

 

El periodista i escriptor santcugatenc Xavier Bosch (Barcelona, 21 de juliol de 1967) viu aquests mesos amb intensitat: està de tour presentant la seva última novel·la, ‘Paraules que tu entendràs’. Una obra en què l’autor ha volgut explorar les sempre complexes relacions de parella, els secrets de cadascú i l’ús que fem de la veritat per poder sobreviure. La novel·la comença quan tres parelles es disposen a celebrar el Cap d’Any en un hotel. La Mara i el Xavi, la Biosca i el Darín i l’Andreu i la Joana, entre els quaranta i pocs i la cinquantena llarga, sopen plegats vestits d’etiqueta. Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que sembla. L’any que enceten pot canviar-ho tot.

XAVIER BOSCHXavier Bosch, periosita i escriptor

Bosch és autor de la trilogia de novel·les del periodista investigador Dani Santana: ‘Se sabrà tot’ (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut de 2010), ‘Homes d’honor’ (2012) i ‘Eufòria’ (2014). Anteriorment havia publicat els reculls de contes ‘Jo, el simolses’ (1992) i ‘Vicis domèstics’ (1998) i la novel·la juvenil ‘La màgia dels reis’ (1994). L’any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb ‘Algú com tu’, amb més de 60.000 exemplars venuts i traduïda a set idiomes, i el 2017 va publicar ‘Nosaltres dos’. Periodista de llarga trajectòria, ha estat creador de formats audiovisuals d’èxit com ‘Alguna Pregunta Més’, ‘El món a RAC 1’ o ‘El gran dictat’. Ha estat cap de programes de RAC 1, director de l’Avui, del documental ‘La fleur’ i dels programes ‘Un tomb per la vida’, ‘Aquest any, cent!’ i ‘Àgora’ de TV3. Articulista de Mundo Deportivo, actualment és membre del consell editorial del diari Ara.

Xavier, la meva àvia deia que cada parella és un món i per tant millor no ficar-hi el nas!

Cadascú sap les seves coses i sovint millor no posar-s’hi ni un mateix! Però m’ha vingut de gust explorar què passa en les relacions de parella que ronden els 50 anys. És un moment de reflexionar per veure com la rutina i la convivència es pot transformar en una cosa que no sigui ni monotonia ni avorriment.

Vas publicar la novel·la el mes de setembre, que precisament és el mes de l’any amb més divorcis.

No m’estranya! La convivència després d’un mes de vacances fa que les discussions siguin més comunes. La veritat és que no vaig pensar-ho per la novel·la. L’estratègia és que al setembre hi ha la Setmana del Llibre en Català i a més queden 16 setmanes per Nadal. I per Nadal i Reis es venen més llibres que per Sant Jordi.

He llegit que ‘Paraules que tu entendràs’ neix a partir de la filtració del nom de milers d’usuaris de l’agència d’aventures extramatrimonials Ashley Madison el 2015. Per què et va cridar tant l’atenció?

El que filtren aquell dia els hackers és que hi ha 37 milions de persones en 50.000 ciutats, entre elles Barcelona, que han fet servir els seus serveis per buscar una relació extramatrimonial. Si 37 milions de persones han fet això a través d’un portal d’Internet, què no han fet amb altres portals, les aplicacions que han sortit després com Tinder o el sistema tradicional. He trobat una dada científica que diu que 2 de cada 3 infidelitats passen a la feina. Per això vaig decidir fer-me escriptor, per evitar temptacions!

A la novel·la parles de la infidelitat. Hi ha una cosa que m’ha sorprès. La ciència justifica la infidelitat a partir d’una hormona. Exactament l’hormona vasopressina. Si tens doblada la variant 334 d’aquest gen, tens el doble de números de ser infidel. Déu ni do!

Hem de mirar el cervell per saber com actua. Al final la recepta màgica és la de sempre: una cosa prohibida i secreta que ens fa de tant en tant menjar un brownie.

Dius que és bo mantenir els secrets en la parella. Això és el que precisament no ens han ensenyat…

Em fa l’efecte que mai ningú ha de saber tot de nosaltres, ni la teva parella. No parlo de mentir, parlo de fer un ús concret de la veritat. En mesura que sapiguem dominar els secrets potser fem més duradora una relació. La gràcia de tot plegat és saber com transformar l’amor després de tants anys amb una mateixa parella. Potser ara el fet revolucionari és fer que l’amor duri i per això s’ha d’entrenar.

Compares una relació amb l’acció de construir una casa. Dius que si l’estructura és sòlida, se superen tots els entrebancs. Tot es pot superar?

Depèn del que estiguem disposats a perdonar, de la nostra capacitat d’empatia, però tot segur que no. L’actitud és important per perdonar. He volgut que el protagonista, el Xavi, fos arquitecte, ja que tots els protagonistes de les meves novel·les van en la recerca de la bellesa: emocionar-nos amb la música clàssica o amb el claustre del Monestir, que és el lloc més maco de Sant Cugat.

Durant l’entrevista al claustre del Monestir

El protagonista, el Xavi, és el teu alter ego?

Es diu Xavi, és alt i gros i està calb… En aquest sentit s’assembla a mi però diria que en poques coses més.

Els experts consideren que la comunicació en una parella és fonamental. Tot i això a vegades no és fàcil. Per exemple, la protagonista femenina, la Mara, li diu al seu marit: “A vegades em pregunto si no n’hem parlat gaire perquè no ens faci mal. O si ens fa més mal perquè no en parlem prou“.

Hi ha moments que s’ha de saber callar i hi ha moments que no però s’ha de trobar el moment. No val tot a tot arreu. El context i la intel·ligència emocional de la parella fa que se sàpiga trobar el moment. I si no se sap trobar el moment, segurament aquella parella entrarà en un bucle de discussions. La comunicació és molt important en tots els sentits perquè ens fa estar millor amb nosaltres mateixos. A la novel·la un personatge ho diu: “la felicitat és l’absència de retrets amb un mateix“.

A la novel·la apareixen diferents escenaris santcugatencs com el claustre del Monestir o el Cafè del Teatre Auditori. Són espais especials per Bosch?

A ‘Paraules que tu entendràs’ surten d’un concert d’un quartet al claustre del Monestir i van al Cafè Auditori a fer un gintònic. Les converses que tenen en aquests llocs i la música del Quartet Gerhard és un dels moments bonics de la novel·la i m’han servit per fer una descripció d’aquest claustre que li devia. Si mai em perdo, busqueu-me al claustre del Monestir.

Et trobarem en el claustre amb bona música? A la novel·la fas referència en molts moments a la música, sobretot a la música clàssica.

A mi la música m’ha salvat la vida. No sé tocar res, a primer de piano em van expulsar perquè vaig dir un improperi al professor. Tot i això la meva relació amb la música ve de lluny. Els meus avis es van conèixer damunt d’un escenari cantant Zarzuela. La meva mare i jo vam fer alguns duets molt amateur d’òpera. Però la meva mare es va morir molt jove, amb 46 anys, i jo tenia 19 anys i la manera que he tingut de conversar sempre amb ella ha sigut a través de la música clàssica. La música és el llenguatge per parlar amb les persones estimades quan ja no són en aquest món.

‘Paraules que tu entendràs’ pot servir de teràpia de parella als lectors?

És una novel·la de mirada endins. Segurament ens identificarem d’una manera o una altra. Rebo comentaris de lectors i lectores que em diuen que la novel·la emociona. Una vegada vaig estar en una conferència de Clint Eastwood que em va calar i va dir: “Les pel·lícules no han de ser intel·lectuals, han d’emocionar”. I a mi em fa l’efecte que la literatura també.

Deixa un comentari