Promo banner TVSC

Víctor Amela, periodista i escriptor


Publicitat

“Som culpables de la mort de Lorca. Som un poble que ha matat el seu millor poeta”

 

Víctor Manuel Amela Bonilla (Barcelona, 30 de setembre de 1960) és tot un expert en comunicació i televisió. Des de fa uns 30 anys treballa pel diari La Vanguardia realitzant la famosa secció d’entrevistes la ‘Contra’. A més, és col·laborador del programa ‘Arucitys’, que actualment s’emet per la Sexta, i de RAC1. Com a bon professional del segle XXI, Amela és polifacètic i s’atreveix també amb la literatura.

victor-amela-entrevista_interior
El periodista Víctor Amela amb el seu darrer llibre

‘Yo puede salvar a Lorca’ és la seva última aportació en el món de l’escriptura. El divendres 1 de març a les 18 h Víctor Amela presentarà la seva última novel·la a Sant Cugat (al Centre d’Emprenedoria). En aquesta ocasió, el periodista recrea com el seu avi matern, el pastor granadí Manuel Bonilla, hagués pogut evitar la mort del poeta Federico García Lorca. A la vegada ha volgut “rescatar de l’oblit” a la seva família. La recerca històrica que ha fet el nostre protagonista situa al seu avi a Granada el 14 d’agost de 1936, quan s’afilia com a voluntari a la Falange, igual que el poeta Luis Rosales, amic de Lorca que va tenir durant set dies ocult al poeta a casa seva, abans que fos afusellat.

Amela ha fet amb aquesta novel·la un enorme exercici d’investigació, documentació i crítica d’un dels successos més tràgics de la història espanyola, la Guerra Civil. També ha redescobert un dels millors poetes, Federico García Lorca, de qui expressa una veritable admiració.

Víctor Amela durant l’entrevista

He llegit que és la novel·la de la teva vida!
De les quatre novel·les que tinc publicades és la que més m’omple. Sí, ara per ara, és la novel·la de la meva vida.

Llegint la novel·la i escoltant com parles és palpable l’admiració que sents cap a la figura de Lorca.
És com si l’hagués conegut. El fet de saber que el meu avi matern va estar tan a prop de Lorca, de saber que una nit va compartir amb ell una conversa…

Tot comença quan tu tenies 10 anys i el teu avi et diu la frase: “yo puede salvar a Lorca”. Et va marcar molt aquesta frase?
Pensa que estàvem en un piset de l’extraradi de Barcelona als anys 70. Mai parlàvem però una nit abans d’anar a dormir el meu avi va dir la frase: “yo puede salvar a Lorca”. A mi se’m va quedar gravada però no entenia quina relació podia tenir aquell poeta amb el meu avi, pràcticament analfabet.

El teu avi se sentia culpable per no haver pogut salvar a Lorca?
Mai ho sabré perquè mai vam parlar. El meu avi estava revivint una tragèdia terrible que ell havia viscut en primera persona, que havia marcat la història d’Espanya. Per tant, per l’avi era una cosa viva, palpitant i dolorosa.

A més va estar a punt de salvar-lo. Va ser qüestió d’hores, no?
Sí, això he esbrinat. Descobreixo que hi havia un pla pel diumenge 16 d’agost de 1936 per treure de Granada (dominada pel bàndol nacional) a Federico García Lorca, que estava amagat a casa del poeta Luis Rosales, amb l’ajuda del meu avi, que era un pastor i es coneixia tots els camins. Aquest pla va fracassar per 5 hores.

Víctor, dius que la novel·la és un cant a l’amistat. Per què?
Aquell jove Luis Rosales, que s’enfunda l’uniforme de la Falange a la Granada del 36, actua amb el cor i no seguint la ideologia del partit. Això és una mostra d’amistat. Lorca era el fill consentit de la República però per sobre de tot era el seu amic. Pensa que encobrir a un “rojo” en aquella Granada era pena de mort però no l’importa, és el seu amic.

Un molt bon exemple d’amistat!
Per mi és una lliçó tan gran… A més, en moments tan tràgics. La gent que tria la humanitat, l’amistat, el respecte i el respecte a la cultura per sobre de la força i les idees.

És una lliçó que es pot aplicar actualment, no?
Crec que és molt important que cadascú tingui les seves idees però has d’estimar i respectar aquella persona, sobretot si és un amic. Per mi el drama és que Luis Rosales, a qui la família de Lorca li entrega un fill, ha de retornar-los uns papers que notifiquen la seva mort. Es va sentir culpable la resta de la seva vida, tot i que molts el van acusar de la mort de Federico.

victor-amela-interior-inferior
Moments de Víctor Amela durant l’entrevista

Per què Lorca decideix quedar-se a Granada i no exiliar-se?
Tenia un pare i una mare que vivien a Granada. Ell estava a Madrid, la situació era convulsa i en un moment que ell pot marxar d’Espanya decideix quedar-se per dues raons: el 18 de juliol era sant Federico i sempre el passava amb el seu pare i a la vegada estava enamorat d’un noi que la seva família no el deixava marxar d’Espanya. De Granada tampoc va fugir quan Luis Rosales el va voler ajudar perquè tenia por de caminar durant la nit, tenia un caminar maldestre, i temia el que li podia passar a la seva família si ell optava per fugir.

Intuïa que podia acabar així?
Era un poeta i un profeta! L’any 1929 a Nova York escriu un poema (un fragment del poema ‘Fábula y rueda de tres amigos’, publicat en ‘Poeta en Nueva York’) on d’alguna manera intueix que pot acabar assassinat.

S’ha demanat suficient perdó a Federico García Lorca?
És impossible. La culpa ja és damunt nostre. Machado ja ho va dir quan va morir Federico, que la seva sang seguiria sempre fresca. Som culpables. Som un poble que ha matat el seu millor poeta i l’home més bo.

victor-amela-entrevista-interior-esquerra
Víctor Amela, a l’entrevista

I com el podem homenatjar 83 anys després del seu assassinat, tenint en compte que encara no s’ha trobat el cos?
El millor tribut és llegir els poemes, és veure com els teatres representen obres seves, és obrir el diari i veure que algú està preparant un projecte sobre ell, és veure un videoclip de Rosalia i adonar-te que és pur Federico Lorca. No sé si ella ho sap però a Lorca li hagués agradat Rosalia.

L’any passat es va anunciar que es tornaria a buscar la tomba del poeta…
És millor que no hi hagi un lloc concret on anar a fer res. Era tan gran d’esperit que no es pot localitzar. Pep Tosar, que està representant una obra de Lorca, em va dir que si trobàvem les seves restes, no li faríem cap favor perquè aniríem a fer-nos banals selfies. Crec que hi ha una mena de revenja poètica per part de Federico que és “vosotros me habéis matado, pues no me vais a encontrar”.

Moltes famílies encara temen explicar i recordar la Guerra Civil. S’ha de parlar?
Totalment! Aquests secrets, vergonyes, pudors… Això és incòmode. Els néts de la generació que va viure aquest conflicte tenim una obligació moral que és la de mirar, entendre i explicar-ho sense rancúnia i amb compassió. Des de fa molts anys que dic que no tenim idees, les idees ens tenen a nosaltres. Als nostres avis els van arrossegar, doncs mirem-ho i expliquem-ho. D’aquesta manera ens entendrem sense tribunals. I sobretot res d’oblit i amagant les coses. Som fills d’aquella tragèdia.

Per acabar, què t’emportes de l’experiència d’escriure i investigar, per aquesta novel·la?
Lorca deia: “Si yo fuera pobre pediría pan pero además de pan pediría libros”. Ell sabia que els llibres i la cultura fan que les persones s’aixequin i això és el que intuïa el meu avi. Ara m’he adonat, llàstima que sigui ara, que quan el meu avi em veia llegint tebeos amb 10 anys m’estava admirant perquè pensava: “tinc un nét que llegeix”. Per això crec que es va atrevir a dir-me la frase: “yo puede salvar a Lorca”.

Deixa un comentari