Promo banner TVSC

Maria Xinxó, periodista


“Tinc un record bestial de TV Sant Cugat i del seu poder”

“Quan he estat en llocs on l’ambient no era bo, no he treballat a gust”

 

La periodista Maria Xinxó (Sabadell, 1 de novembre de 1982) s’ha llençat a la fabulosa aventura del món editorial. En aquest cas amb ‘Jo també porto el llaç groc’, un recull de 100 retrats de persones que exhibeixen amb orgull el llaç groc, un símbol protagonista de l’actualitat i que ha generat certa controvèrsia en diferents sectors. Segons Xinxó hi ha molts motius per dur-lo sense haver de ser obligatòriament independentista: “Per portar el llaç groc no s’ha de ser independentista ni d’un lloc concret. És un símbol transversal que el pot portar moltíssima gent que reivindica la democràcia”.

maria-xinxo-destacada
Maria Xinxó, amb el micro de Rac-1

La protagonista de l’entrevista d’aquest mes és, a més, una de les veus de RAC 1. Cada tarda, juntament amb Albert Om, busca explicar històries humanes i fer una ràdio amb més caliu des del programa ‘Islàndia’. Una experiència radiofònica que viu amb passió i orgull. Anteriorment havia treballat amb Josep Cuní al programa ‘8 al dia’.

Maria Xinxó està molt unida a Sant Cugat. Durant més de 4 anys va ser un dels referents de Televisió Sant Cugat. Una etapa que recorda amb molta estima, amb un gran somriure als llavis i sobretot amb moltes anècdotes!

Amb el llibre ‘Jo també porto el llaç groc’ has retratat un munt de persones. Ni més ni menys que 100!
Vaig anar a diferents poblacions de Catalunya però la primera cita va ser a Sant Cugat perquè vaig quedar amb Miquel Delclòs, a qui havien fet fora d’un bar de Sant Cugat per dur el llaç groc.

Carles Puigdemont ha fet una piulada felicitant-te pel llibre.
M’he posat nerviosa i tot! Té molt ressò. Em fa molta il·lusió que li hagi agradat perquè un dels testimonis que surt és el seu germà, Enric Puigdemont. Va ser una de les converses d’aquest llibre més delicioses que he tingut.

I ja que parlem de rostres coneguts, el pròleg és de Josep Guardiola.
No volia cap polític que em fes el pròleg. Vaig estar pensant i la millor persona era en Pep Guardiola. I quan el vaig tenir davant li vaig dir: “M’has de fer el pròleg, si us plau!”

I què et va dir?
Doncs em va dir que era molt complicat, que li costava molt i que necessitava concentrar-se. La veritat és que li ha quedat fantàstic. Al final ho va acceptar perquè crec que es va adonar que no hi havia ningú millor per fer el pròleg que ell.

Maria t’escoltem a les tardes al programa Islàndia a RAC 1. Com és comunicar tan sols amb la veu?
Molt millor que la televisió! No has de pensar en com porto el cabell. A mi, la televisió m’agrada molt però la ràdio és molt més màgica, instantània. Pots fer ràdio amb un telèfon. En canvi a la tele és més complicat.

Com és el clima a ‘Islàndia’?
La veritat és que és boníssim i ho necessito per treballar. M’he adonat amb els anys que quan he estat en llocs on l’ambient no era bo, no he treballat a gust. A Televisió Sant Cugat això hi era i a RAC1 també hi és. I els oients ho noten. ‘Islàndia’ és un regal.

Com és de cap Albert Om?
És un gran cap. Exigeix moltíssim però dóna més. Has d’intentar posar-te al seu nivell, cosa que és impossible però és magnífic. M’estic adonant que estic aprenent moltíssim al seu costat.

maria-xinxo-dretaVas estar més de 4 anys a TV Sant Cugat. Com era explicar l’actualitat santcugatenca?
Tinc un record bestial de la tele i del seu poder. Me’n recordo d’anar pel carrer i la gent ens parava. Tothom mirava la tele i és un referent. Amb Televisió Sant Cugat vaig anar a Hollywood! El Romà Ventura, director de TV Sant Cugat, és un altre cap que s’apunta a qualsevol cosa. Mai et deia que no! Tu anaves amb la idea més esbojarrada al Romà i et deia: Endavant, si tu ho fas amb ganes, endavant, carta blanca.

Aconseguies fer coses que semblen increïbles per una televisió local. A Televisió Sant Cugat hem fet coses molt grans, molt divertides i que no he pogut fer enlloc més, en mitjans més grans i amb més recursos. Això és l’essència de TV Sant Cugat.

I els polítics santcugatencs què tal? Com els recordes?
En aquella època hi havia d’alcalde Lluís Recoder. Jo venia de mitjans de Sabadell i en aquella etapa estava Manel Bustos. Estava acostumada a quan li preguntava em responia una altra cosa. Llavors venir aquí i trobar-te l’alcalde Recoder, que li feies una pregunta i et responia la teva pregunta, per mi això va ser una sorpresa. Amb la majoria de polítics vaig treballar molt a gust.

Un dels programes que feies era Racons. I el primer va ser amb Raül Romeva.
Me’n recordo molt d’aquesta entrevista perquè cap al final vam començar a parlar d’independència i del futur de Catalunya (el programa Racons es va fer fa uns 10 anys quan Romeva era eurodiputat per ICV). Li vaig preguntar si li faria il·lusió liderar mai alguna iniciativa proindependència. I aquí em va dir que sí. Em va sobtar perquè no m’ho imaginava. Deu anys després va ser cap de llista de Junts pel Sí.

On et veus d’aquí a 10 anys en l’àmbit professional?
Ni idea! No miro gaire el futur professional ni personal. Sóc bastant del dia a dia, de viure el present. Ara estic fantàsticament bé a ‘Islàndia’. Si el programa dura uns anys més, endavant.

I a escriure més llibres t’animaries?
Sóc periodista, no sóc escriptora. Admiro els escriptors i la gent que sap fer novel·les. M’encantaria tenir aquest do i diria que no el tinc.

Et veus en un futur fent carrera política?
No, no. Em planto com a periodista.

Ja des de petita volies ser periodista?
La veritat és que vaig fer el batxillerat científic perquè volia fer farmàcia però al final vaig acabar fent periodisme. El que sí que és veritat és que de petita amb la meva germana fèiem una ràdio que es deia ràdio Mariada (la meva germana es diu Ada).

Tens alguna mania?
No puc sortir de casa sense arracades. Em sento despullada.

I menjar preferit?
Steak tartar, estic en una època steak tartar. Em va molt per èpoques.

Quin és el teu viatge somiat?
M’agradaria molt anar a un lloc que està molt a prop i no hi he anat: Formentera.

I per acabar, quina sèrie estàs seguint?
‘Orange Is the New Black’ però em sento una mica òrfena perquè vaig veure les primeres temporades de ‘The Crown’ i em va al·lucinar.

Deixa un comentari