Promo banner TVSC

Josep Canals, història viva de la ciutat


“”Si no hagués fet Belles Arts, m’hauria agradat ser detectiu””

 

L’artista i galerista santcugatenc Josep Canals, un dels històrics de la ciutat, ha estat guardonat amb el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat 2016. Un premi que coincideix en espai-temps amb el tancament de la seva galeria, ara reconvertida en una galeria virtual situada al seu propi domicili. Un artista non-stop enganxat les 24 hores del dia a l’art. Un home tot terreny que no es rendeix: “pots tancar portes però s’ha de deixar la finestra oberta”.

El santcugatenc fa més de 40 anys que promociona artistes de Sant Cugat i de Catalunya. L’any 1977 va fundar la Biennal d’Art Jove Contemporani Català. Una mostra que avui encara dirigeix i que ha donat a conèixer molts joves creadors catalans en moltes ciutats de Catalunya sota el nom de la Biennal d’Art Contemporani Català.

Canals també és el creador del popular eslògan “Sant Cugat, terra d’artistes”, que té com a objectiu impulsar l’art local. Sens dubte és un dels personatges més estimats per molts dels seus conciutadans. I per acabar aquesta entrevista cal destacar la gran tasca que Josep Canals ha fet per la cultura santcugatenca i sobretot per la defensa acèrrima del seu barri: el barri del Monestir.

Josep, què representa per a tu el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat 2016?
A qualsevol ciutadà li agrada que una ciutat reconegui la tasca que ha realitzat. El fet que l’alcaldessa Mercè Conesa hagi pensat que un santcugatenc de tota la vida mereixi, per la tasca que ha fet a través de l’art, tindre un reconeixement… això m’omple d’orgull. Per fi es comença a reconèixer la tasca d’un dels molts lluitadors que hi ha en aquesta ciutat.

Fa molts anys que reclames més suport per part de l’administració. Ara, que has tancat la galeria física i l’has obert de manera virtual, arriba d’alguna manera aquest suport en forma de premi. Arriba tard?
Són coses que s’han de separar. Una cosa és que l’alcaldessa hagi considerat que sigui el premiat amb aquest guardó, per la tasca històrica dintre de les arts a la ciutat. Això és una realitat. Ara bé, aquest fet no implica que no siguem crítics sobre com s’han tractat les arts visuals a la nostra ciutat i al nostre país.

Una curiositat, on has deixat el premi?
De moment l’he deixat al despatx. El Salvador Juanpere (l’escultor que ha creat la peça artística que s’entrega amb el premi) encara l’ha de firmar. Llavors el tindré al menjador com a escultura que és. Una peça d’un dels bons escultors que tenim a Sant Cugat.

Anem a parlar d’aquesta evolució de galeria física a galeria virtual. Com valores aquests primers mesos?
Amb molt de treball. No parem de treballar perquè hi ha una realitat. Avui en dia no n’hi ha prou en fer coses amb el paper tradicional sinó que també és molt important fer servir les xarxes. És més, necessites estar a les xarxes. Només la tasca de penjar tot el fons a les xarxes i enviar-les al món és molta feina. Encara que sigui virtual. A la vegada, no solament és mantenir la galeria, és el fet d’agafar artistes i portar-los a diferents indrets del país, com per exemple la Biennal d’Art Contemporani Català.

Repassem la teva trajectòria. L’any 1973 obres Canals Galeria d’Art. Per què a Sant Cugat?
Doncs per què sóc de Sant Cugat i va sorgir l’oportunitat juntament amb uns socis. En aquell moment havia creat l’Escola de Belles Arts de Sant Cugat (1968) i vaig creure oportú fer un centre on pogués exposar gent d’aquella època. I gràcies a això vaig conèixer a molta gent. Aquests lligams van ser possibles gràcies a tenir un espai físic on la gent inquieta vingués. I aquest va ser l’origen de Canals Galeria d’Art.

Sant Cugat estima l’art?
És una pregunta que deixem en l’aire. Que cada lector digui la seva.

Josep ets considerat, i tu mateix ho dius, un dels històrics de Sant Cugat. Explica’m
Sí, sóc dels històrics de Sant Cugat. No estem parlant de tan sols de Josep Canals sinó els meus avis, besavis i rebesavis. La meva família ve de Valldoreix i els primers documents que jo tinc estan datats a l’església que hi ha Valldoreix i d’això fa uns 300 anys. De casa meva en deien Cal Candu i Cal Rallu. El meu avi va venir a viure a Sant Cugat a l’antic Hospital dels Monjos al carrer Hospital.

Com va ser la teva joventut?
Sóc un dels primers que vaig formar part de les joventuts revolucionàries de Sant Cugat, quan tenia 17/18 anys, un dels “cumbaiàs” de l’època. Vam crear el Casal Parroquial i vam portar “la Nova Cançó”. Estava juntament amb el Pros, el Cabrerizo i molts més. Vam ser la primera joventut que ens vam implicar de manera laboral i cultural a la ciutat en l’antic casal.

JOSEP-CANALS-entrevistainteriorI d’on et ve aquesta inquietud per l’art?
El meu pare era molt intel·ligent, havia anat a l’Escola Azqueta, que era un dels col·legis històrics de Sant Cugat. Ell tenia una gran inquietud cultural. Quan el seu fill li va dir que li agradaria dedicar-se a l’art, va plantejar-me que fes Arts i Oficis. Vaig fer-li cas i vaig anar a La Llotja de Barcelona i després a l’escola Massana. Més tard vaig entrar a l’escola Viaró i com no tenia la llicenciatura, em vaig apuntar a la facultat de Belles Arts de Barcelona.

Si no haguessis fet Belles Arts què hauria fet Josep Canals? Hi havia un plan B?
Saps aquella frase quan era petit m’hagués agradat ser…. doncs inspector policial o detectiu. Suposo que estava influenciat pels còmics de Roberto Alcázar y Pedrín. No em veia ni com a botiguer ni en una casa de pagès.

Alguna vegada t’has plantejat jubilar-te?
No, tots els poetes que conec s’han mort fent poesia. Els actors estan al teatre fins que són grans. Tothom que es dedica al món de les arts es dedica fins a l’últim dia de la seva vida.

Per què no vas seguir la teva faceta d’artista, com a activitat principal, i vas apostar per la galeria?
Jo venia de la facultat de Belles Arts i volia dedicar-me al món de l’art però vaig veure que era molt difícil treballar la pintura i l’escultura i poder viure d’això. Era molt “més fàcil” el fet de poder vendre art.

Josep, com a històric de Sant Cugat. Com era la ciutat fa 40 anys?
Sant Cugat era molt camperol. Hi havia gent que es dedicava al camp, hi havia gent que es dedicava a la seva petita botiga, etc. I també hi havia els primers universitaris. Amb l’època de l’alcalde Barnils vam viure la transformació de Sant Cugat.

Respon-me, et quedes amb el Sant Cugat d’ara o fa 40 anys?
M’agrada el Sant Cugat d’ara, la Catalunya d’ara, l’Espanya d’ara i l’Europa d’ara. Resulta que ara tots formem una pinya que se’n diu Europa i Europa és una forma d’avançar davant dels grans poders. En l’àmbit de Sant Cugat no hi ha les problemàtiques d’altres ciutats. La serra de Collserola és el nostre gran pulmó. Si em preguntes: t’agrada aquest poble? Sí, m’agrada però també m’agrada aquest país que tinc.

Per acabar, quin és l’artista que més t’ha sorprès després de 44 anys de trajectòria?
Doncs de santcugatencs per mi els dos bàsics, i que he vist créixer, són Sergi Barnils i la Neus Colet.

Deixa un comentari