Promo banner TVSC

Joan Tortosa, l’autèntic pagès (“culturizado”) santcugatenc


“Un cop em van proposar per ser alcalde. Però vaig dir que de cap manera!”

 

El fill predilecte de Sant Cugat, el pintor i escriptor Joan Tortosa, està d’enhorabona. No tan sols per aquest guardó que li van entregar el passat juliol sinó perquè el 15 de gener ha encetat l’últim any abans d’acabar una dècada. Ni més ni menys que 89 anys! Això sí, sense perdre ni un xic de memòria ni d’humor que tant el caracteritza.

joan-tortosa

 

Tortosa és un gran coneixedor de la ciutat i a més prové d’una família autòctona i de “tota la vida”. Ha escrit sobre Sant Cugat i els seus monuments i festes, ha pintat els seus carrers, mercats i serres, ha creat els gegants de Sant Cugat i la vestimenta dels trabucaires i a més també ha participat amb algunes companyies de teatre de la ciutat. Un artista en potencia. Tot i això, Joan Tortosa no es considera un artista. El santcugatenc afirma que “és una cosa que he combatut sempre. Inclús en taules rodones em volien convèncer que era artista i jo els volia convèncer que artista ho pot ser qualsevol, tant si pinta com si no pinta. El sentit artístic el podem tenir tots“.

 

El nostre protagonista és l’autor de la col·lecció “Claustre 144” (va pintar els 144 capitells del Claustre del Monestir), així com l’exposició “Masies i ermites” i “Collserola íntim”. A més ha escrit diferents llibres de temàtica santcugatenca com “Cròniques de Sant Cugat”, “Festa de Tardor. Sant Cugat del Vallès, 1976-1994” o “El claustre de Sant Cugat del Vallès. Més enllà de les formes”. I sobre aquesta última obra, Tortosa podria estar hores i hores parlant dels capitells. Assegura que “no són els més macos que he vist però si els més interessants“. A més va visitar museus com el Louvre o el British Museum amb l’objectiu de descobrir el simbolisme i l’origen d’aquestes obres arquitectòniques santcugatenques: “Tenen elements d’altres grans civilitzacions com la mesopotàmica“.

 

Joan com et defineixes?

Com un autèntic pagès de Sant Cugat. Des de “nano” m’ha agradat pintar, dibuixar, escriure, etc. No sé d’on venien aquests gens perquè en tota la família no hi havia ningú amb aquesta traça.

 

Rudolf Häsler va classificar-te com “un pagès culturizado” no?

Exacte. Em va dir: “Tu ets un pagès “culturizado””. Vaig contestar-li que ell (Rudolf Häsler) no era un pagès però també estava “culturizado”. Com tots! Si no seríem bestioles.

Per què és tan important per la teva trajectòria Sant Cugat?

Si hagués nascut a Rubí, no escriuria sobre Sant Cugat. Des del primer moment he sentit el poble com una cosa meva i m’he interessat per tots els temes de la ciutat. En definitiva, no he fet res per Sant Cugat, he fet el que m’ha agradat. He gaudit remenant documents. A més tinc una ajuda molt bona: la meva dona l’Helena.

 

Com veus actualment la ciutat?

Ho veig molt bé. És clar que hi ha coses que no m’agraden però menys m’agradava aquell poble que vaig viure. Era un poble que no tenia ni la meitat de coses que es necessitaven. A més estava deixat i amb pocs recursos.

 

Hi ha alguna cosa del Sant Cugat d’ara que no t’agradi?

El soroll, els cotxes, els embussos… En definitiva la contaminació acústica.

 

El 24 de juliol del 2017 es va celebrar un ple extraordinari i et van nomenar fill predilecte de la ciutat. Com ho vas viure?

Molt bé! Sempre agrada. Mai hauria pensat que podia arribar a ser fill predilecte. Va ser una gran sorpresa. Ja tenia dos guardons: el de santcugatenc de l’any i l’altre per tota una trajectòria. Quan m’ho van dir vaig pensar que estaven de conya.

 

A més vas recordar que havies estat l’enemic número 1 de la ciutat per la campanya per salvar les muralles. (Fa uns quaranta anys l’ajuntament  volia enderrocar les muralles del Monestir)

En aquell moment jo estava escrivint en diaris de Barcelona i estava disconforme amb el sistema del moment. Des del 39 m’havien canviat el poble i encara que fos a base de “franctirador” volia recuperar el meu poble i no aquell que ens havien prefabricat. Per això els meus articles atacaven. L’alcalde em va dir que era un traïdor. Vaig iniciar la campanya per salvar les muralles del Monestir i molta gent es va unir, tant de Sant Cugat, Catalunya i fins i tot fora de Catalunya.

 

Segueixes la política local?

Molt poc. Ja tinc prou feina! Tot i que en un moment em vaig implicar en coses.

 

Mai has tingut la temptació d’entrar en política?

No, i un cop em van proposar per ser alcalde (el nom de la formació proposant és off the record). Però vaig dir que de cap manera! M’agrada fer coses però prefereixo no estar al davant.

 

Quan et van nomenar fill predilecte estaven els gegants de Sant Cugat. El Joan i la Marieta són molt especials per a tu perquè ets el seu creador. Com van néixer?

Van néixer espontàniament. L’alcalde d’aquell moment (Oriol Nicolau) em va dir si podia crear uns gegants per Sant Cugat i que aquests fossin els més alts de Catalunya. De seguida vaig pensar amb el Joan i la Marieta. En aquell moment hi havia un mosaic als Quatre Cantons que representava aquests dos personatges. A Sant Cugat no hi havia ni reis ni nobles ni moros ni cristians. El Joan i la Marieta són pagesos benestants del segle XVIII.

 

Joan també has escrit molts llibres. Un d’ells és sobre la Festa de Tardor. Aquest 2018 serà la primera amb una nova organització. Com veus la salut d’aquesta festa?

En el moment que va començar tenia un punt reivindicatiu molt important. Era un moment en què la Festa de Tardor era com una bufetada. Per mi tenia un atractiu. Ara és una manifestació de les entitats, agradable, etc. Una festa més. Però no té aquell potencial reivindicatiu que va tenir al principi.

 

Vas estudiar Procediments Pictòrics. Ja que en les teves obres tractes temes històrics, ¿no t’hauria agradat estudiar història?

No sé. He fet una mica de tot. Tot el que m’agradava ho he tocat. Però quan encara anava a col·legi, em van treure als 14 anys, deia als meus companys que jo estudiaria però mai ho vaig dir a casa. A casa necessitaven un pagès. La meva àvia deia: un pagès no ha d’estudiar! Tot i això tampoc no sabia quin estudi realitzar. El que sabia és que m’agradava escriure i pintar.

 

Els pobles de l’Antiguitat creien que la inspiració era el procés en què els déus entrava en contacte amb l’artista. Actualment com podem invocar-la?

La inspiració no baixa d’enlloc, la inspiració és anar treballant.

 

Quin és el teu desig per aquest 2018?

Poder caminar una mica. Una de les coses que més m’ha agradat és l’excursionisme i el muntanyisme. I ja no puc fer-ho. De tant en tant, per conservar-me, miro les fotos i em sento renéixer.

 

Per acabar, pels teus 89 anys que vols que et regalin?

No sóc amant dels regals ni que me’ls facin. Però voldria una cosa que em regalessin: Aquests productes que anuncien per la televisió que es diuen “anti vellesa”. Vull uns quants productes d’aquests!

1 comentari a “Joan Tortosa, l’autèntic pagès (“culturizado”) santcugatenc

  1. Sr Tortosa, estic molt contenta d’ haverlo trovat!!
    La meva avia el va veure per la tele explican la seva vida i el nou llibre que vosté està escrivin i va quedar fascinada!! Li agradaria molt coneixel encara que sigui per telefon. Ella té com vosté 89 anys. Està molt d’ acord amb vosté amb coses que va explicar sobre la guerra.
    M’ agradaria molt contactar amb vosté per donar una gran alegria a la meva avia…
    Entenc que deu estar molt ocupat pro jo per intentar-ho no perdo res.
    Per altre banda m’ agradaria que em digués el titul del llibre que està a punt de surtir sobre l’ inici de la guerra.
    Gràcies per andavant per la seva atenció…
    Salutacions,
    Meritxell Barrull

Deixa un comentari