Promo banner TVSC

Amb qui estaves el dia que vas aprendre? Acompanyar per aprendre

Recordeu quan heu gaudit més aprenent? Amb qui estàveu i què fèieu en aquests moments tan especials? Avui ens volem fixar sobretot en les persones i les circumstàncies que ho fan possible. Avui ens volem fixar en l’acompanyament educatiu, aquell que obre en nosaltres, les ganes d’aprendre.


Per Teresa Terrades, professora de secundària , especialista en educació relacional i col·laboradora de l’entitat santcugatenca Edbuilding.org


Teresa-Terrades
Foto de inezdelprado.com

Aprendre és una necessitat humana que ens procura la supervivència i ho fem millor acompanyats que sols donada la nostra condició d’éssers relacionals. Tots aprenem de tots però necessitem d’un vincle segur per fer front als reptes i l’esforç que suposa fer-ho. Aprenem dels mestres, de les famílies i dels nostres iguals amb els qui hi tenim una relació significativa, sòlida i segura que ens fa sentir que amb ells arribarem a bon port.

Les persones que ens dediquem a la docència, comprovem que establir aquest vincle significatiu és previ a l’aprenentatge i que hem de donar l’espai i el temps necessari a crear-lo. Compartint experiències, desplegant junts les nostres fortaleses i capacitats, sentint que ens veuen capaços i despertant l’interès i l’afecte per tot allò que té a veure amb el coneixement, connectem. És una connexió emocional que esdevé vincle i fa possible un aprenentatge significatiu.

Compartir experiències és una connexió emocional que esdevé vincle i fa possible un aprenentatge significatiu”.

Acompanyar a les persones quan aprenen és un procés que no s’acaba amb la construcció del vincle, és un procés que s’ha de fer dia a dia recosint totes les vores i costures necessàries per seguir avançant. Necessita d’una mirada esperançada que creu en elles, que les accepta incondicionalment tal com són i les reconeix en els seus èxits. L’acompanyament educatiu és la tasca principal de tot docent que en fer-lo, obre les portes i les finestres del saber i transforma les persones en bones i sàvies i cultes.

Llegíem un poema de García Lorca una tarda plujosa de dimarts amb la senyoreta Loli i amb la seva veu, jo somniava… Arroyo claro, fuente serena… aquest és el meu moment. I el teu, quin és? I amb qui estaves?

 

Deixa un comentari