Dental Valles Banner

Tots els Òscars porten a Roma

Tots els Òscars porten a Roma

model-opinio-maria-xinxo

És la setmana dels Òscars i fent gala d’una temeritat poc avesada en mi em disposo a criticar una de les pel·lícules amb més nominacions (n’acumula 10) i que segons els entesos acabarà triomfant la nit del 24 de febrer. Preparats? No m’ha agradat Roma.

Ho dic d’entrada perquè així als que tampoc us ha agradat seguireu llegint esperant trobar complicitats en aquest article i als que us ha entusiasmat seguireu amb la lectura per reafirmar-vos en la vostra opinió i pensar que no en tinc ni idea de cinema. I és cert, no en tinc ni idea, però em sembla una de les pel·lícules més sobrevalorades que he vist mai.

Potser és aquest el problema; que tothom en parla tan bé que després, un cop et poses davant de la pantalla per impregnar-te d’aquesta obra d’art hi acabes veient simplement un film llarg –dura dues hores i quinze minuts!-, avorrit –crea una sensació d’angoixa constant que et fa pensar que en qualsevol moment passarà alguna cosa molt greu que després no acaba passant- i en blanc i negre. Au sí, correm-hi tots a premiar una peli en blanc i negre: fa anys que això ja es feia i fa temps que ha tornat.

Visca el desamor!

Visca el desamor!

model-opinio-maria-xinxo

Queda un mes per Sant Jordi i abans que us atabalin amb mil propostes de lectura us en dic una: “L’amor després de l’amor”, un llibre ple d’històries que explica la Laura Ferrero i il·lustra el Marc Pallarès. Tots dos s’han proposat que estimem el desamor. Han agrupat una trentena de casos en què la relació, pel que sigui, acaba i de la més absoluta foscor, buidor i tristor, en surt art.

Cançons com ‘Someone like you’, d’Adele, no existirien, pel·lícules com “Her”, d’Spike Jones, tampoc. La meva història preferida és la de la Sharon Olds; després de 32 anys de matrimoni, el marit la deixa per una altra (que estrany, sempre hi ha una altra). Ella escriu 49 poemes a raig. Al cap de 15 anys, quan les lletres han reposat, el dolor s’ha esvaït (o, almenys, s’ha apaivagat) els publica amb el nom del vi que bevien amb el seu ex. Resultat? Premi Pulitzer. Ja sé que Sant Jordi és sinònim de parelles felices i aquest llibre sembla políticament incorrecte per un dia com aquest, però us asseguro que disfrutareu i li trobareu, per un cop a la vida, un punt positiu al desamor.