Sobre la calor intensa
L’incendi de la Floresta i les Planes es va produir l’agost de 1994, no a principis de juliol com la majoria dels incendis devastadors d’aquell fatídic estiu a Catalunya. El context, però, era similar pel fet que, en aquelles dates, bona part de Catalunya es mantenia en una situació extrema de perill d’incendi. En el cas de Collserola, segons les dades de l’Observatori Fabra, entre l’1 de gener i el darrer dia del mes de juliol s’havien recollit 252 litres per metre quadrat, el 91% del que tocaria. Malgrat la dada, no especialment dolenta, la realitat al bosc a principis d’agost era una altra: l’estat de la vegetació continuava essent nefast, a causa dels efectes de l’onada de calor i dels vents eixuts i reescalfats de ponent que van castigar el territori. A aquest fet, cal afegir-hi que al llarg del juliol pràcticament no va caure ni una gota a Collserola. Els dies 10 i 11 d’agost, a més, la calor va tornar a ser extrema, amb màximes de fins a 34 graus.
Les condicions meteorològiques del present estiu del 2019, malauradament, recorden en bona mesura les d’aquell any, sobretot pel fet que també s’ha estrenat amb una onada de calor intensa – històrica- i molt primerenca. Convé recordar que el 28 de juny l’Observatori Fabra va fregar els 38 ºC, la temperatura més alta mai anotada en un mes de juny, un valor pròxim al rècord absolut d’aquest observatori centenari. El juliol, de moment, ha continuat marcat per les altes temperatures i per precipitació minsa. La sequera acumulada enguany també és considerable per bé que, com a punt a favor, tenim que al maig va ploure gairebé el doble del normal a Collserola – 110 litres- i va fer fresca fins a mitjans de juny. En qualsevol cas, però, la situació és actualment delicada. Les condicions meteorològiques de les pròximes setmanes seran especialment determinants.