Promo banner TVSC

“Vers una…”

“Vers una participació real”

 

Marc-Simarro-model-opinioLa participació és una eina fonamental per la presa de decisions col·lectives i per a un apoderament real del veïnat. Tanmateix, és una eina que requereix un treball previ. A dia d’avui és un terme que adjectiva moltes de les polítiques dels consistoris sense que això impliqui una participació real. Què vull dir amb real? Doncs espais de participació amb capacitat de debat, deliberació i presa de decisions. Estem massa acostumats a pensar que la participació es genera en espais on les administracions passen comptes i escolten queixes i aquí es queda tot. Cal posar en valor el terme i crear eines (com processos participatius o projectes de barri) i espais (com consells de barri o taules de participació) on la població no es frustri. L’expectativa de qui participa, generalment, és elevada respecte d’allò que pot i vol aportar. Hom sent que pot consensuar idees i tirar endavant propostes polítiques o projectes innovadors. Però sovint passa que topa amb els límits dels espais de participació existents.

Doncs bé, això no té per què seguir sent així. Després de dir adeu a 32 anys de govern de convergència, aquest nou govern pretén impulsar canvis reals en benefici dels santcugatencs. Així doncs, des de l’àrea de participació i barris estem treballant per millorar totes aquestes qüestions i, per fi, dignificar aquest terme.

“La gestació…”

“La gestació de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat”

FloraPuntos_model-opinioEl passat 14 de setembre de 2019 a les 12h a l’Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels, vam presentar la temporada de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat 2019-2020. Serà la temporada que celebrarem el 30è aniversari, però això serà a mitjans de l’any 2020. El naixement de l’orquestra, a l’any 1990, va ser fruit d’unes circumstàncies favorables de la societat cultural de sant Cugat que van contribuir al fet.

Als anys vuitanta, l’orquestra s’anava gestant, en Josep Ferré era el director de la Coral Sant Cugat del CMSC. A l’any 1986 va ser director del Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell i quan muntaven l’òpera Norma de Bellini, com que faltaven cantaires uns quants cantaires de la Coral Sant Cugat van anar a cantar l’òpera. Al cap d’uns mesos, el 27 de juny de 1987, coincidint amb el concert tradicional que la Coral Sant Cugat feia per Festa Major cada any al monestir, s’interpretava una versió “lliure” de la Norma de Bellini. Es va fer l’espectacle amb la Coral Sant Cugat, la Mª Àngels Sarroca (soprano solista), en Jaume Bragulat (percussió), en Joan Llamas (narrador), l’Andrés Gil (sintetitzadors), la Flora Puntós (ordinador), en Gustau Erill (guió) i en Josep Ferré a la direcció. Hi havia música que es tocava en directe però una gran majoria de l’obra es va introduir prèviament a un ordenador Atari. La música passava per uns sintetitzadors per uns cables “midi” que transformaven els sons amb els timbres dels instruments de l’orquestra i sortia per uns altaveus que estaven estratègicament col·locats en diferents punts de l’altar. El concert va tenir molta expectació mediàtica, estava replet de gent i també de cables per tot arreu. Per sort el mossèn Juli no ho va veure! El Diari del Concert núm. 22 del 27 de juny de 2007 es va dedicar a recordar aquest concert. Ho podeu consultar a la pàgina web de l’orquestra.

Des dels seus inicis fins ara, l’orquestra ha interpretat 669 concerts. El primer concert que va interpretar d’aquesta nova temporada va ser el Triple de Beethoven el divendres 29 de setembre de 2019 a les 21h al Teatre-Auditori Sant Cugat sota la direcció d’en Josep Ferré, director titular.

Més informació a www.simfonica.cat.

“Com el vi…”

“Com el vi rosat una nit d’estiu”

model-opinio-maria-xinxo

Aviso: no seré ni vull ser objectiva en aquest article. I no ho seré perquè vinc a fer-vos dues recomanacions per alleugerir-vos la rentrée. Mira si es buena persona, que diria aquell. Apunteu; un llibre i un concert. El llibre, és d’un santcugatenc, en Xavier Bosch, que torna amb la novel·la, Paraules que tu entendràs (editorial Columna). Passa tan bé com el vi rosat una nit d’estiu. Em va durar unes hores de platja i un vol. En Xavi torna a explorar el món de la parella, com en els seus últims dos llibres, però en aquest cas indaga més en els secrets que hi ha a totes les relacions (també en la vostra, no sigueu ingenus). El concert ja té data i lloc: dissabte 14 de setembre al Celler Modernista. Mishima aterra a Sant Cugat i em moro de ganes de veure’ls en un entorn com el celler. Des que l’han renovat que no hi he anat i no trobo un millor moment per fer-ho. Pla perfecte i, a sobre, econòmic. 12 euros m’ha costat l’entrada! Apa, que no sigui dit que no us ajudo a encarar el setembre amb il·lusió.

“Diada Nacional”

L’Onze de Setembre ve marcat per la contínua i inesgotable voluntat de bona part del nostre poble de construir plegats una República Catalana, perquè estem plenament convençuts que és el millor instrument per poder bastir un país més just, cohesionat i solidari.

“Sobre la calor intensa”

Sobre la calor intensa

manel-cascante-model-opinio_
L’incendi de la Floresta i les Planes es va produir l’agost de 1994, no a principis de juliol com la majoria dels incendis devastadors d’aquell fatídic estiu a Catalunya. El context, però, era similar pel fet que, en aquelles dates, bona part de Catalunya es mantenia en una situació extrema de perill d’incendi. En el cas de Collserola, segons les dades de l’Observatori Fabra, entre l’1 de gener i el darrer dia del mes de juliol s’havien recollit 252 litres per metre quadrat, el 91% del que tocaria. Malgrat la dada, no especialment dolenta, la realitat al bosc a principis d’agost era una altra: l’estat de la vegetació continuava essent nefast, a causa dels efectes de l’onada de calor i dels vents eixuts i reescalfats de ponent que van castigar el territori. A aquest fet, cal afegir-hi que al llarg del juliol pràcticament no va caure ni una gota a Collserola. Els dies 10 i 11 d’agost, a més, la calor va tornar a ser extrema, amb màximes de fins a 34 graus.

Les condicions meteorològiques del present estiu del 2019, malauradament, recorden en bona mesura les d’aquell any, sobretot pel fet que també s’ha estrenat amb una onada de calor intensa – històrica- i molt primerenca. Convé recordar que el 28 de juny l’Observatori Fabra va fregar els 38 ºC, la temperatura més alta mai anotada en un mes de juny, un valor pròxim al rècord absolut d’aquest observatori centenari. El juliol, de moment, ha continuat marcat per les altes temperatures i per precipitació minsa. La sequera acumulada enguany també és considerable per bé que, com a punt a favor, tenim que al maig va ploure gairebé el doble del normal a Collserola – 110 litres- i va fer fresca fins a mitjans de juny. En qualsevol cas, però, la situació és actualment delicada. Les condicions meteorològiques de les pròximes setmanes seran especialment determinants.