Promo banner TVSC

El Paga-li, Joan de l’any 1908.

El dia 29 de juny, se celebrava la festa patronal de la nostra parròquia, en honor a Sant Pere Apòstol. I a la sortida de Missa de les dotze es ballava el tradicional “Paga-li, Joan” a la plaça dels Monjos (actualment plaça d’Octavià). La fotografia està tirada des de la mateixa plaça i podem veure l’entrada de l’actual Oficina de Turisme i els balcons de la casa abacial.

llegir més…El Paga-li, Joan de l’any 1908.

El julivert

L’origen del  julivert es troba en la zona del mar Mediterrani, aquí a la nostra terra creix com una planta  subespontània, en zones fresques al costat de parets i roques;  a Grècia i a l’illa de Sardenya es troba com una planta silvestre i també en àrees temperades d’Amèrica, en realitat pot viure quasi  a  tot arreu  i  fins i tot en condicions de sequera.

jardi-julivert

 

En l’antiguitat l’utilitzaven per honrar les tombes i per cuinar, també va ser molt especial pels  romans,  que el donaven als gladiadors abans dels combats.

El julivert té propietats medicinals, és un bon diürètic que ajuda a l’eliminació de líquids corporals i va bé per afavorir la digestió;  també conté vitamina A, C, i K (aquesta última és essencial per regular la coagulació de la sang), i conté  ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi, entre altres.  És molt utilitzat a la cuina,  és de  color verd i té un sabor lleugerament picant,  destaca per accentuar els sabors dels aliments, i menjat fresc és ideal per donar sabor a molts plats:  verdures, sopes, peixos  i tota varietat de carns… pels seus usos culinaris ha d’estar sempre a mà i hem de reservar-li un lloc en el nostre hort.

Per fer una bona recol·lecció, a principis de primavera arreplegarem les arrels, les assecarem a l’ombra i guardarem en recipients  hermètics en un lloc fosc. Les fulles les recollirem a principis d’estiu i les menjarem fresques, pel que fa a les llavors les recollirem a principi de la tardor, les assecarem al sol i també les tindrem en pots hermètics.

Per Anna Puntos de la Floristeria Muscari

Com preparar el teu gos per la revetlla de Sant Joan

S’acosta la nit de la revetlla de Sant Joan, una nit per celebrar però que també suposa un patiment pels gossos. Molts animals domèstics pateixen ansietat, estrès i pànic a causa del soroll que provoquen els petards, per aquest motiu us vull donar uns consells per dur a terme aquesta nit i que la vostra mascota no pateixi.

Mascotes-web

 

Per tal de prevenir situacions d’ansietat, el primer que hauríem de fer, si sabem que el nostre gos pateix, és consultar al nostre veterinari. Per evitar ansiolítics o altres medicaments, el nostre veterinari ens pot recomanar un suplement nutricional que podem afegir a la dieta del nostre gos i d’aquesta manera fomentaríem la tranquil·litat de l’animal i l’ajudaríem a passar el mal tràngol. Aquests tipus de suplements nutricionals són d’origen vegetal. Adquirir medicaments a la farmàcia per donar-los al nostre gos és perillós i per tant la dosi que s’ha de subministrar al nostre amic ha d’estar supervisada per un professional. En casos extrems el veterinari ens pot receptar ansiolítics.

Podem variar les nostres pautes de passeig uns dies abans, d’aquesta manera podem evitar les hores on hi ha més gent tirant petards al carrer. Si la nit de la revetlla decidim quedar-nos a casa i fer companyia al nostre amic, és recomanable estar en un ambient el més aïllat possible, evitar les terrasses o inclús tancar les finestres i abaixar les persianes, si s’escau. Si el gos es vol amagar, per exemple sota el llit, l’hem de deixar fer.

El consell més important és que si sabem que el nostre gos pateix cada any a causa dels petards, el primer que hem de fer sempre és prevenir, consultar al nostre veterinari i seguir les pautes indicades, de ben segur que el nostre gos ens ho agrairà.

Per Mireia de Feres Gat i Gos

“Colors de primavera”. Editorial març 2018

Que vingui al bon temps és una bona notícia. Ens bé més de gust sortir a passejar, prendre alguna cosa, viatjar… sobretot ara que s’apropa la setmana santa. Però això sí, a Sant Cugat cada cop està més clar que si volem voltar ho harem de fer a peu (o amb bicicleta…). Les coses s’estan posant complicades per a qui vulgui moure’s en cotxe per la ciutat: més carrers per a vianants, nous sistemes de control d’accés i, quan hi hagi episodis de contaminació atmosfèrica, restriccions per als vehicles contaminants.

llegir més…“Colors de primavera”. Editorial març 2018