Promo banner TVSC

D’excursió amb el Brillié Schneider


Van arribar al poble dos autobusos carregats de gent ben estant que de manera informal van posar en els Quatre Cantons per fer unes fotografies històriques.


model-opinio-maria-josepcabrerizo

El diari de Barcelona el 1895 publicava un escrit sobre la necessitat de dotar d’energia elèctrica els tramvies de Barcelona. Fins aquell any, el transport de viatgers per la ciutat barcelonina es feia amb tartanes, carros, galeres. També amb carruatges tipus Ripperts, tramvies arrossegats per cavalls i mules. Viatges que comunicaven Barcelona amb els pobles del voltant. Pobles tan llunyans i tan distants com Gràcia, Horta, Sants, Sant Andreu del Palomar o Sarrià, entre altres. El sistema elèctric no es va començar a implantar fins al juny de 1899 després que l’empresa La Catalana hagués sol·licitat autorització per fer les primeres proves amb models de transports més moderns. La Catalana havia comprat els primers autobusos del model imperial Brillé Scheider a la Compagnie Genérale des Omnibus de París. Operació, aquesta, que no va estar absenta d’entrebancs, ja que Barcelona no estava preparada per canviar el seu sistema de transport al qual la gent estava acostumada. Eren vàries les empreses que tenien concessions sobre el transport de viatgers per la ciutat i totes defensaven els seus interessos enfront d’aquells nous vehicles.

FOTO-FEM-MEMÒRIA---Març---1
Despertant expectació a l’arribada als Quatre Cantons. Foto: arxiu.

Els nous cotxes de La Catalana eren autobusos de dos pisos d’atracció mecànica que cridaven molt l’atenció, a més de fer molt soroll. El 12 d’agost de 1906 es va fer la inauguració del que seria el primer servei d’autobusos a Barcelona, el preu: 5 cèntims el viatge i 10 anar i tornar. Preu més barat que el bitllet del tramvia. Això va ser suficient perquè es desencadenés una guerra d’interessos entre les diferents companyies que veien perillar els seus negocis.

La Catalana obtingué el permís per fer les proves amb la condició que els autobusos no circulessin pel passeig de Gràcia a més de 8 quilòmetres per hora, i de no trepitjar les vies del tramvia. Condicions que no van fer altra cosa que fomentar les disputes entre les diferents empreses de transport. La del Marquès de Foronda, que aleshores era president de la principal companyia de tramvies amb tracció animal, va ser la més bel·ligerant. Les denúncies contra La Catalana van ser contínues. El marquès argumentava que els nous vehicles trepitjaven les vies del tramvia i corrien per sobre de la velocitat permesa. A més de fer molt soroll i fum. Aquelles màquines infernals importades de França van estar operatives fins al desembre de 1908, data en què l’ajuntament barceloní va ordenar la suspensió del servei.

FOTO-FEM-MEMÒRIA---Març--2
Imatge general dels Brillié Schneider. Foto: arxiu.

Fins aquí el fet històric. Ara podríem dir que comença el fet anecdòtic relacionat amb aquesta secció del ‘Fem Memòria’. La pregunta que ens podem fer és obvia, podem parlar de tramvies a Sant Cugat? No! No podem parlar de tramvies tenint en compte que a Sant Cugat no n’hem tingut mai. I autobusos? Ah! Això és una altra cosa. L’any 1908 trobem la primera referència. Memòria històrica que situo en aquells dos vehicles enormes, veritables moles de ferro. Els dos Brillié Scheider que es poden veure a les fotografies van arribar al poble de Sant Cugat un dia del mes de novembre de 1908. Sense previ avís. Aquests van irrompre al poble provocant un veritable d’aldarull entre la quitxalla que jugava pels carrers. La notícia aviat va córrer com la pólvora. Primer ho van fer a Barcelona, també ho van fer a Sant Cugat. Dins el període de proves també els van utilitzar per fer serveis discrecionals, excursions, transport escolar… Va ser el cas dels dos Brillié Scheider que van arribar per sorpresa fins als Quatre Cantons, centre de la població. La gent que estava prenent el sol a la baixada dels Caçadors, avui carrer de l’Endavallada, acostumats a veure passar només carros i bicicletes, en veure aquells dos imponents autobusos van paralitzar l’activitat del poble. La fonda Fargas, anys després Nadal, es va buidar de curiosos que volien tocar aquells estranys artefactes. Fins i tot, paradistes del mercat municipal van decidir suspendre la feina per no perdre res d’aquella arribada tan inesperada. La canalla va ser la primera a escampar la notícia. Havien arribat al poble dos autobusos carregats de gent ben estant que de manera informal havien posat per fer unes fotografies al bell mig dels Quatre Cantons. Deixant un bonic record del qual avui podem gaudir.

Per situar-nos en el temps i intentar entendre com era el poble i com es vivia, hauríem de tirar enrere una colla d’anys. Quan només érem 2.610 habitants. També serviria dir que encara faltaven sis anys per l’arribada del primer tren. O tres anys perquè fes fallida el Gran Casino de La Rabassada. Fets que donen una idea del temps transcorregut, així com el grau de dificultats que tenien els santcugatencs per desplaçar-se fins a Barcelona. No ens ha d’estranyar doncs que els vehicles més populars l’any 1908 fossin els carros i tartanes. I el Brillié Scheider el vehicle del futur.

Deixa un comentari