Promo banner TVSC

Publicitat

Fets sobre el Gran Casino de la Rabassada

josepcabrerizo-model-opinio
A mig camí entre Sant Cugat i Barcelona, pujant per la carretera de l’Arrabassada trobem una petita obertura en mig de la vegetació que ens du fins al que va ser el Gran Casino de la Rabassada, avui desaparegut en la seva totalitat. Només queda una mínima expressió en forma de ruïnes i túnels que la vegetació es menja a marxes forçades. El lloc exacte és enfront del desviament que porta a Can Cortés. A peu de carretera. Són els primers indicis del que va ser la façana avui tapada per una vegetació salvatge que creix incontrolada. Fa uns anys, vaig tindre l’ocurrència de fer-hi una petita excursió, doncs volia gravar un vídeo i fer unes quantes fotografies. Per sort em vaig avançar als temps. Dic per sort perquè avui el que hi ha és aquell indret ocupat per okupes i artistes del grafiti. És poc més que un abocador ple de porqueria.

Reculls de premsa sobre el Gran Casino

Casino ArrabassadaEls impresos de publicitat i reportatges de diaris de l’època, sobre 1911, van ressaltar de manera eloqüent les qualitats de l’indret, així com la construcció d’uns edificis espectaculars i una gran muntanya russa mai vista. “Recinto de primer orden, a 400 metros del nivel del mar rodeado de frondosos bosques. La situación topográfica desde el punto de vista pintoresco y sano no tiene rival en Europa”. El Diari de Barcelona no es quedava enrere “Montado a la altura de los mejores establecimientos de su clase, dispone de magnificas habitaciones, oratorio público, grandes comedores, salones de recreo, salas de juego y billares y jardines con montaña rusa, hospedaje desde 8 ptas. También dispone de restaurante a la carta dirigida por prestigiosos chefs de la alta cocina francesa, así como actuaciones y espectáculos musicales de prestigio”. L’escriptor anglès J.W. Rowland (letters from Catalonia) explicava quina era la impressió que tenia després de la seva visita “Esplendida en su radiante situación, Barcelona es ahora diez veces más fascinadora. El tranvía hace muy agradable el trayecto hasta la cima del Tibidabo…. En su parte posterior uno queda admirado por la inesperada vista panorámica hacia pueblos lejanos como Sant Cugat del Vallès”. El 15 de juliol de 1911 es va fer la primera de les inauguracions. Tots els diaris es van bolcar en elogis, i van publicar “Los jardines fueron el delirio del público asistente, desde personalidades políticas a reconocidos hombres de negocios y de la vida civil, todos reclamaban disfrutar de las instalaciones que consideraban únicas en todo el país”.

Casino-rabassadaLa història del Casino és plena d’anècdotes que amb el temps han engrandit el nom d’aquest indret. El diari La Vanguardia, per exemple, feia un resum de com el tramvia va arribar a espatllar-se dos cops obligant a ajornar la mateixa inauguració. Hi havia qui hi veia un mal presagi per començar. El dia de la primera inauguració molta gent va haver de desistir de pujar l’Arrabassada amb el flamant tramvia. Que si els motors, que si el corrent, que si tot plegat era o no el resultat de les rogatives que s’havien resat en contra del casino… Hi havia qui ho veia com el temple del vici, i per si no n’hi hagués prou, aixecat a poca distància del Tibidabo. Als convidats no els va quedar més remei que quedar-se a baix a l’Hostal de l’Arengada. Al tercer intent per fi es va poder fer la inauguració definitiva, inauguració que els més pessimistes veien com el presagi del que seria la vida del casino. Una vida accidentada des del primer moment. De fet va ser curta, en prou feina dos anys. Suficient perquè sortissin llegendes, com ara la que deia que hi havia una habitació preparada per acollir aquells qui es volien treure la vida després d’arruïnar-se. Darrere el joc s’hi van perdre fortunes d’importants famílies barcelonines, la ruleta russa en va tenir la culpa.

Llegendes o males astrugàncies, la qüestió és que una mà negra va planar sobre el casino des del primer moment. Per acabar d’arreglar-ho s’hi van sumar aviat les pressions del Govern Civil i de l’Església, contraris al joc. Cal tenir en compte que eren els anys en què ben a prop del casino, Dom Bosco estava aixecant el monument al Sagrat Cort al cim de la muntanya. I encara que el Casino estigués ubicat en terme de Sant Cugat, la seva construcció era vista per sectors influents de la societat barcelonina com a un perill moral. El Casino fou perseguit des de les altes instàncies polítiques i civils. La pèrdua d’importants fortunes, la ruïna de famílies, i el suïcidi d’alguns jugadors, va acabar per sentenciar el futur del Casino de l’Arrabassada, futur que va coincidir també amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, qui va ordenar la prohibició del joc en tot el país. Allò va ser la sentència definitiva del casino.

Més tard, i coincidint amb la Guerra Civil l’any 1936, es va acabar d’estroncar les poques esperances que tenia la societat en recuperar el recinte. I tot i que es van fer passos amb intent de reconvertir aquell espai en un centre avançat d’investigació biològica, finalment acabà com una instal·lació militar. Fet que propiciar l’enderroc de bona part dels edificis amb el desig de recuperar el ferro per fer-ne metralla i armament. Avui del Gran Casino de la Rabassada només queden unes poques restes, i les col·leccions de fotografies que ens van deixar personatges com L. Roisin.

Deixa un comentari