Promo banner TVSC

L’Observatori de l’habitatge alerta del risc de bombolla inmobiliària a l’àrea metropolitana


04/07/2019 – REDACCIÓ /

En una roda de premsa celebrada aquest dimecres per presentar les darreres dades disponibles de l’Observatori Metropolità de l’habitatge de Barcelona (O-HB), la presidenta de l’organisme, Carme Trilla, va afirmar que s’està arribant a un “sostre” de preus en el mercat de lloguer i va alertar que detecten un comportament de “bombolla immobiliària incipient” en la compravenda.

“Si això segueix així, ens n’anem a un escenari en el qual cada vegada serà més difícil accedir a l’habitatge, que és el que va passar durant la bombolla”, va advertir Trilla. Una de les dades que inclou l’informe de l’habitatge a la metròpoli de Barcelona revela que, entre els anys 2000 i 2018, mentre que la renda familiar disponible va augmentar un 63,4%, el preu mitjà de lloguer ho va fet un 127% i el de compravenda d’obra nova un 147,7%.

Les conseqüències de l’increment del preu dels pisos

Tot i que durant el 2018 s’ha notat una moderació del creixement dels preus de pisos, en un 6% en lloguer i en un 4,6% en la compravenda, Trilla va alertar de les conseqüències d’un increment continuat dels preus del mercat immobiliari. En el cas de l’adquisició de pisos, la presidenta de l’O-HB va detectar un comportament de “bombolla immobiliària incipient”.

En l’àmbit del lloguer, va considerar que es podria estar arribant a un “sostre” de preus perquè la renda familiar ja no “dona per més”, i això ho reflecteix, va dir, la contenció del creixement dels preus en el 2018. I és que l’increment del 6% detectat a Barcelona és menor al 9,5% que es va produir durant el 2017; unes dades semblants a les de la resta del territori metropolità.

Amb tot, va assegurar que per estar-ne segurs que s’ha arribat a un “límit” cal esperar a les dades d’aquest any. “El 2019 veurem si efectivament estem tocant aquest sostre o no”, va dir. D’altra banda, Trilla va recordar que aquest topall segueix comportant “riscos” i que hi ha moltes famílies que tenen dificultats per pagar l’habitatge i més si es té en compte que les llars de l’àrea metropolitana havien de destinar el 43,5% dels seus ingressos a pagar el lloguer l’any 2018.

Desajust entre l’oferta i la demanda

D’altra banda, l’O-HB constata que hi ha un “desajustament” entre l’oferta i la demanda de lloguer. Segons dades del portal Habitaclia, gairebé el 74% de la demanda se situa per sota dels 1.000 euros al mes mentre que només un 32% de l’oferta es mou en aquests preus.

Les xifres relatives a l’arrendament cobren més importància si es té en compte que cada vegada hi ha més llars que viuen de lloguer: a la ciutat de Barcelona s’ha passat del 30,1% en el 2011 i al 35% l’any 2017. L’increment s’explica perquè gran part dels joves viuen de lloguer i per la reubicació de les famílies desnonades que no podien pagar hipoteques.

Publicitat

La possible solució

Per això, va reclamar que “més que regular” el mercat del lloguer perquè no s’apugi el preu el que cal és fer polítiques i impulsar programes perquè baixi.

Per exemple, va explicar que una llar que cobri dues vegades el salari mínim només podria accedir a un lloguer pagant menys d’un 30% dels seus ingressos a Badia del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Castellbisbal.

Entre altres dades, l’informe presentat aquest dimecres fa una radiografia extensa de l’habitatge a la “metròpolis de Barcelona” i constata la “forta atomització” de la propietat d’habitatges per part de persones físiques, que posseeixen el 84,6% dels més de 774.000 pisos comptabilitzats. Pel que fa a les persones jurídiques que es podrien considerar “grans tenidors”, tenen el 10,7% dels pisos. Les administracions públiques gestionen un 1,6% del total d’habitatges.

A més, l’informe constata que s’ha donat una recuperació de l’edificació residencial semblant a nivells de 2013.

Sant Cugat, a la fotografia del municipis amb l’habitatge més car de l’àrea metropolitana

 

Mercat de compravenda

Respecte a la nostra ciutat, l’informe de l’O-HB  destaca que en en el cas d’obra nova, Sant Cugat es troba amb el grup dels municipis on les pujades acumulades han estat més exagerades.

  • Barcelona (de 3.116 €/m2 a 4.416€/m2): 41,7%
  • Esplugues de Llobregat (de 2.775 €/m2, a 3.586 €/m2):  35,4%
  • Sant Cugat (de 2.471 €/m2, a 3.410 €/m2): 38,2%
  • Sant Joan Despí (de 2.132 €/m2, a 3.041 €/m2): 42,6%

En el cas del mercat de segona mà, segons l’informe, Sant Cugat es troba entre els municipis que es situen per sobre del preu mitjà de la zona (3.126 €/m2).

  • Barcelona ciutat: 3.948 €/m2
  • Sant Cugat: 3.704 €/m2
  • Sant Just Desvern: 3.623,5 €/m2
  • Castelldefels: 3.273 €/m2.

Mercat de Lloguer

D’acord amb les dades de contractes registrats per l’Institut Català del Sòl, INCASÒL, el preu mitjà de lloguer es troba a Sant Cugat en les posicions més altes.

  • Sant Cugat 1.149,6 €/mes
  • Sant Just Desvern: 1.058,9 €/mes
  • Ciutat de Barcelona 929,6 €/mes
  • Conjunt de l’àrea metropolitana: 860,5 €/mes

Deixa un comentari