Dental Valles Banner

Falsos mites sobre el suïcidi i la seva realitat



25/07/2019 – REDACCIÓ /

En les últimes setmanes la xarxa bull per dos suposats casos de suïcidi a Sant Cugat i diversos diaris sensacionalistes estan aprofitant la tirada que tenen aquestes informacions per fer bullir l’olla dels seus interessos mercantils encara més ràpid.

suicidi-santcugat

Fotografia de recurs de Pixabay

A TV Sant Cugat som conscients que el tema del suïcidi és delicat i que mereix ser tractat amb cura. Per respecte a la família del suïcida i per respecte a la intimitat de la víctima.

Per això, més enllà d’informar del què tothom pot llegir ja amb una cerca ràpida al Google o a les xarxes socials i alimentar més la morbositat potser el que convé més ara és recordar les falses creences que envolten el suïcidi i analitzar perquè no són veraces.

Publicitat

061 >


¿Quines són les realitats que fan falsos els mites sobre el suïcidi?

Tenint en compte que el suïcidi és la primera causa de mort prematura entre els joves de 25 i els 34 anys a Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ha difós els falsos mites que envolten el suïcidi i els ha confrontat amb la realitat.

Mite

Les persones que parlen sobre el suïcidi busquen cridar l’atenció, realment no volen cometre’l.

Realitat

Tenir i expressar en veu alta idees suïcides forma part del procés mental que precedeix a la planificació i que pot culminar en un intent o realització efectius. 8 de cada 10 persones que se suïciden ho fan saber abans a les persones que les envolten. Cal evitar banalitzar l’expressió d’aquests sentiments, parlar-ne amb deteniment i buscar l’ajuda de persones properes o professionals.

Mite

Les persones que se suïciden volen morir

Realitat

Les persones que pensen, planifiquen, intenten o arriben a suïcidar-se volen viure sense patiment. Un nombre significatiu de les persones que pateixen el suïcidi pateixen ansietat, depressió o un estat de desesperança aclaparadora. Per això, en matèria de prevenció és vital l’accés al suport emocional en el moment adequat i l’acompanyament afectiu de les persones i comunitat més properes. Aquestes poden ajudar tant en el seguiment posterior com en la lluita enfront l’estigma i visibilització del suïcidi.

Mite

El suïcidi passa de cop, sense avís previ.

Realitat

El suïcidi es pot prevenir i la majoria vénen precedits per senyals d’alerta, verbals o de comportament. És important conèixer aquests senyals i saber-los reconèixer.

Mite

El suïcidi és incurable. En el moment en què una persona intenta suïcidar-se, serà per sempre una “suïcida”.

Realitat

Tot i que les idees de suïcidi poden retornar, en cap cas són permanents. Una persona que hagi experimentat idees o temptatives pot tirar endavant i viure una vida llarga i plena. El suïcidi obeeix freqüentment a factors a curt i mitjà termini, sempre lligats a un context específic, malgrat que pugui haver-se ideat o planificat de manera sostinguda en el temps.

Mite

Parlar sobre el suïcidi pot incitar a fer-ho.

Realitat

Preguntar sobre el suïcidi no incita a una temptativa sinó que pot ajudar a la persona que se’l plantegi a expressar els sentiments. Durant anys ha pesat el silenci mediàtic, social i polític sota l’argument d’evitar un suposat efecte contagi. Especialistes apunten que no s’ha de silenciar, sinó tractar el tema amb rigor i com una qüestió de salut pública: explorar-ne les causes, defugir sensacionalismes, evitar estereotips que culpabilitzin les persones que hi intervenen, donar informació sobre els serveis d’atenció, orientació, acompanyament, etc.

A banda dels mites i realitats sobre el suïcidi,  el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya aporta més recursos sobre el tema en aquest enllaç.

Deixa un comentari